Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, experts de l’IMO Grup Miranza, clínica referent internacional en oftalmologia, adverteixen sobre la importància de dur a terme visites amb l’oftalmòleg, ja que aquestes poden ser clau per diagnosticar precoçment malalties dels ulls, incloent-hi la diabetis, fins i tot abans que el pacient pugui notar els símptomes de la patologia.
Segons el Dr. Xavier Subiràs, oftalmòleg expert en les complicacions oculars de la diabetis, «podríem dir que les primeres fases d’aquesta malaltia són, en molts casos, silencioses, perquè el pacient no nota símptomes evidents. No obstant això, en una exploració oftalmològica rutinària podem detectar un dels primers signes de la diabetis: el sagnat a la retina en forma de punt i taca, un tipus d’hemorràgia a l’interior de l’ull, petita i irregular, que no causa mala visió, però que és fàcilment detectable per l’oftalmòleg. Gràcies a això, podem diagnosticar precoçment la diabetis i, alhora, abordar i controlar l’evolució de la malaltia amb millor pronòstic sistèmic i visual».
Aquests sagnats es deuen al fet que la diabetis causa un mal progressiu i acumulatiu en els vasos sanguinis de l’organisme i de la retina especialment. Precisament, es tracta d’un teixit neuronal molt vascularitzat, el paper del qual és clau en la transmissió visual de l’ull al cervell. En aquest sentit, les complicacions principals de la diabetis en els ulls són la retinopatia proliferativa i l’edema macular diabètic, que implica, entre d’altres, una degeneració progressiva de les cèl·lules fotoreceptores que ens permeten veure-hi. Aquestes malalties poden provocar, alhora, altres patologies oculars relacionades, com per exemple un tipus de glaucoma agressiu o un despreniment de retina.
Símptomes visuals
Quan la diabetis ja es manifesta a escala ocular, poden començar a sorgir alteracions visuals que han d’alertar el pacient diabètic: la pèrdua gradual de visió, especialment, si és brusca, veure-hi borrós o veure els contorns dels objectes torts són algunes de les alteracions més comunes i poden presentar-se alhora o de forma aïllada. Així mateix, el Dr. Subiràs afegeix: «Hi ha un símptoma que és la visió vermella i es deu a hemorràgies a l’interior de l’ull. També la visió de mosques volants grans, un símptoma comú en la població general, que a més pot produir-se a causa d’aquests sagnats. En aquest cas, les ombres que es projecten a la retina corresponen a coàguls de sang. A vegades, els pacients noten aquestes sensacions per separat o passen d’una a l’altra en qüestió d’hores o dies, però això no significa que la persones estigui fora de risc o que experimenti una millora. Davant de qualsevol d’aquests símptomes, és imprescindible consultar-ho amb un especialista en retina».
Un altre aspecte que cal tenir molt en compte, juntament amb la identificació dels símptomes, és la importància de l’autocura del pacient. «Crec que els sanitaris tenim un paper clau en l’educació del pacient diabètic. I els metges hem de saber explicar quins senyals han d’alarmar-nos. Un clar exemple és la taxa d’hemoglobina glicosilada en sang (valor acumulatiu) i no el nivell de glucosa, que és un indicador puntual. Actualment, sabem que, per sobre del 6,5 o 7 %, indica que el pacient té moltes possibilitats de desenvolupar una retinopatia diabètica i que només un parell de mesos de mal acumulatiu amb aquests valors són suficients per causar lesions a la retina», prossegueix l’oftalmòleg.
Teràpies personalitzades
Existeixen diferents maneres d’abordar el pacient amb diabetis en funció de la gravetat i l’evolució de la malaltia, principalment. Per a això, els oftalmòlegs disposen d’estratègies terapèutiques, que empren de forma aïllada o combinada, si el cas del pacient així ho requereix, com els làsers, les injeccions intraoculars o la cirurgia. En aquest sentit, el Dr. Subiràs destaca que «és molt important que l’abordatge de la malaltia estigui liderat per un especialista amb àmplia experiència en el tractament del pacient diabètic, ja que, per exemple, hi ha ocasions en les quals és millor no tocar l’ull». Això es deu al fet que alguns tractaments poden tenir conseqüències visuals: «En aquests casos, preferim ser conservadors, controlar que la visió del pacient es mantingui i tractar només els casos que hagin d’empitjorar sense el tractament adequat. Diria que no existeix una teràpia estandarditzada i universal, sinó que hem de valorar la millor estratègia per a cada pacient segons el seu cas i les seves opcions de millora visual», conclou el Dr. Subiràs.
