La pandèmia de la covid-19 ha disparat alguns indicadors relacionats amb la salut mental en els darrers dos anys a Catalunya. Alguns exemples són la demanda d’ajuda per trastorns de conducta alimentària, que s’han triplicat, i el nombre de menors amb intents de suïcidi, que s’ha quadruplicat. La nova realitat, amb una especial afectació a la població infantil, suposa ara un repte per al món de la recerca, que es veu obligada a adaptar-se a aquest nou context.
En aquest sentit, els investigadors han alertat en una jornada de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Bellvitge, que els indicadors de 2022 mantindran la tendència de 2021 i malgrat la situació epidemiològica millora, els brots relacionats amb la salut mental persisteixen. Cristina Rey, una de les investigadores que n’ha pres part, explica que s’ha hagut de "reorientar la recerca perquè no hi havia evidència sobre la covid, però també hem vist que cal tenir en compte la salut mental en les pròpies recerques".
Rey recorda com tots els projectes de recerca s’aturaven en sec el març de 2020 i com s’han reprès ara amb una nova mirada. "Som més sensibles a la salut mental. La pandèmia ens ha marcat", admet la investigadora, que assegura que actualment en tots els projectes la salut mental o l’estat emocional de les persones "es té en compte d’una manera o d’una altra".
Núria Radó, tècnica de l’oficina de suport a la innovació i la recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS) defensa que actualment la recerca ha de respondre "preguntes diferents" a les que s’havien de respondre el 2019 en relació a la salut mental per l’impacte de la pandèmia de la covid. "Hi ha més intents de suïcidi, un inici més precoç de trastorns en la conducta alimentària i la recerca té el repte de respondre com abordar aquesta nova realitat perquè el context ha canviat", afirma Radó.
La tècnica de l’ICS avisa que la població està "pitjor" que el 2019 malgrat sembli que la pandèmia ja està oblidada. "La pandèmia ha sacsejat la salut mental", afirma la directora de l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia, Sara Bujatance.
Això obliga a determinats canvis, com els que ja s’han impulsat des de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus, que ha desenvolupat un pla de prevenció del suïcidi per millorar la detecció i la intervenció o s’han creat programes específics d’atenció i nous rols professionals per fer front a l’augment de casos.
Algunes de les propostes en recerca que fan els investigadors tracten sobre l’eficàcia de les noves tecnologies en la terapèutica, la incorporació d’anàlisis automatitzades a gran escala i com l’anàlisi de big data ha revolucionat l’enfocament dels estudis de biomarcadors, la personalització dels tractaments, la recerca en salut mental pediàtrica i el paper de l’atenció primària en la detecció de patologies en salut mental.
Els professionals sanitaris també demanen ser tinguts en compte en aquest nou paradigma relacionat amb la recerca en salut mental. És la reflexió d’Oriol Yuguero, metge d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnaui de Vilanova de Lleida que recorda que durant alguns mesos es va "normalitzar la psicòsi" i que encara avui a molts facultatius els costa entendre que la vida en molts aspectes ja s’ha normalitzat.
El 30% pateix algun problema psíquic
Els experts calculen que almenys el 30% de la societat té algun trastorn mental: ansietat, angoixa, depressió o estrès posttraumàtic. Una xifra preocupant si es té en compte que, abans de l’arribada de la covid-19, els experts consideraven que fins al 25% de les persones tindrien, en algun moment de les seves vides, algun problema psíquic.
De tots els trastorns, segons els experts, n’hi ha un que repunta per sobre els altres i que té a veure amb la incertesa que recau a la població: el d’ansietat. Per combatre-la, els experts aconsellen tenir una rutina, donar prioritat a un bon son, una bona alimentació, aire fresc i exercici, trobar una manera segura de socialitzar, mantenir-se connectat amb amics i familiars i evitar l’ús excessiu de substàncies, així com recórrer al suport de professionals.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir, aquest estiu, que les desigualtats socials i econòmiques, les emergències de salut pública, les guerres i les crisis climàtiques són algunes de les "amenaces estructurals" per a la salut mental de la població.
El 8,8% dels adolescents diu tenir ganes de morir-se
El 8,8% dels adolescents catalans assegura tenir ganes de morir-se o d’adormir-se i no tornar-se a despertar. És un dels resultats de la macroenquesta elaborada pel Departament d’Educació i el de Salut. El sondeig, fet a prop de 267.000 joves d’entre 10 i 18 anys, revela que el 5,9% d’enquestats té amb freqüència pensaments sobre autolesionar-se o fer-se mal. El questionari, dut a terme a alumnes d’entre 5è de primària i Batxillerat d’uns 2.000 centres, contenia 27 preguntes per analitzar l’estat emocional dels adolescents arran de la pandèmia de covid-19. De fet, el 40% diu que la situació provocada pel coronavirus els va generar por, tristesa, ira o ràbia, i hi ha un grup que encara avui n’arrossega seqüeles i expressa tristesa o ràbia (13%) i també por (7%). Els adolescents identifiquen els amics de l’escola com el seu principal suport quan senten malestar emocional en un 73% dels casos, i un 35% diu recórrer al tutor. En canvi, hi ha joves que se senten sols: un 8,6% assegura que no pot comptar amb ningú, i un 14% asseguren que les persones del seu entorn, família i amics, mostren poc interès en allò que els passa.
Aquest és el sondeig més gran que s’ha fet mai a Catalunya sobre salut mental a l’adolescència.
