Propòsits 'Smart' per a Cap d'Any

Ha arribat al calendari una efemèride que divideix dràsticament el temps en passat i futur. Fins ara navegàvem en el tranquil esdevenir del riu d'Heràclit veient passar les aigües on ja no ens podem tornar a banyar i, de sobte, a proa apareix la vertiginosa cascada del Cap d'Any on inevitablement ens precipitarem aquest dissabte a les 12 de la nit.

Serà el moment per projectar bons propòsits per a les 8.766 hores que ens esperen riu avall fins al 2024, però els propòsits de canvi poden quedar insatisfets si no els construïm de forma adient. Com que encara hi som a temps, t'ofereixo un mètode perquè els bons propòsits siguin més assolibles.

En primer lloc, el desig ha de ser específic. No és bona idea establir una finalitat genèrica perquè l'oblidarem fàcilment. Per exemple, un propòsit com el de ser més feliç es pot autosabotejar fàcilment, en el meu cas perquè el jutge que avaluarà el nivell de felicitat seré jo mateix i no sempre estic de bon humor.

En segon lloc, el desig ha de ser mesurable per identificar quan l'he assolit. Per exemple, gastar menys no és mesurable, cal concretar una xifra per després comparar-la amb el resultat.

Un bon propòsit ha de ser motivador. L'energia perquè es faci realitat vindrà de l'entusiasme en imaginar que gaudiré en el camí per aconseguir-lo. Si confio únicament en la força de voluntat, serà molt més probable abandonar quan competeixi amb totes les altres urgències que apareixeran en el viatge cap al 2024.

Una altra eina, perquè un propòsit de Cap d'Any es converteixi en realitat és que sigui possible. Aquesta condició ha de conviure amb l'anterior. M'explico: si per convertir emocionant l'objectiu de visitar un país mai vist em proposo fer un trekking per Setmana Santa a Nova Zelanda, en el meu cas és molt motivador però no assolible. Ah!, i no s'hi val fer trampa i afegir "si em toca la loteria", perquè no tocarà. Sobre el concepte objectiu realista hi ha qui creu que és millor forçar els límits perquè això es traduirà en més esforç. No estic d'acord. Un repte no realitzable convida a abandonar al primer pas.

Finalment, els meus bons propòsits han de tenir terminis. La majoria de nosaltres necessitem terminis, concretar les dates, sobretot si ets algú com jo, que tendeix a procrastinar.

Un cop estigui ben definit el propòsit convé escriure'l i exposar-lo en un lloc ben visible. A mi em funciona el clàssic imant amb un paper a la nevera. Tinc la superstició que la presentació ha de ser polida i demano a algú que ja sé que fa bona lletra que me l'escrigui en retolador ben gruixut. L'últim pas perquè tot el que he proposat fins ara sigui efectiu és el de traslladar a l'agenda les tasques concretes per assolir l'objectiu.

La tècnica que t'he suggerit per fer realitat els teus propòsits es denomina SMART i pots ampliar la informació amb exemples fàcilment a Internet. Només em queda acomiadar-me desitjant que els teus propòsits pel nou any siguin concrets, mesurables, realistes i motivadors perquè es transformin en realitat.