Superaliment de moda

Realment, aprima l’espirulina? En parlem amb una experta

En l’alimentació també hi ha tendències i ara és el torn d’aquest cianobacteri de color verd blavós

Espirulina

Espirulina / Unplash

Alba Casanovas

Com en la moda, en l’alimentació també hi ha tendències. Qui no recorda el ‘boom’ de la quinoa, la xia o l’espelta, que van venir per quedar-se? Ara és el torn del te matcha. Els emperadors i els asteques ja el bevien fa segles, però sembla ser que és ara quan l’han descobert les ‘influencers’, que omplen les xarxes socials amb fotos de la seva nova beguda favorita. Si a aquest producte se li associa un benefici per a la salut pel seu alt valor nutricional i se'l cataloga com a superaliments, l’èxit està servit. I passa el mateix amb l’espirulina, que s’ha convertit en un ‘must’ en els lineals dels supermercats. Els 'influencers' n'afegeixen al te matcha, les grans cadenes de supermercats la promocionen i tothom en parla. En una recerca ràpida a internet es pot llegir que no només és un complement per perdre pes, sinó que és un «cremagreix» que fins i tot «fon» els mitxelins i garanteix un ventre pla. Però, realment aprima l’espirulina?

Abans d’aprofundir en el tema, cal rescatar la teoria. A l’obrir el navegador i buscar espirulina, apareix la paraula alga per tot arreu. Ara bé, l’espirulina s’obté a partir dels cianobacteris, és a dir, un microbi capaç de fer la funció de fotosíntesi, per la qual cosa conté clorofil·la. Per això el seu color verd blavós tan característic. Es troba en zones càlides i, davant l’auge d’aquest superaliment, també es cultiva en llacs artificials, sobretot a Mèxic i a la Xina.

La NASA en va popularitzar el consum.

Com passa amb el te matcha, els asteques ja consumien espirulina. Però qui en va popularitzar el consum va ser la NASA, que va triar aquest suplement dietètic per enriquir les dietes dels astronautes a l’espai. Després d’analitzar els seus nutrients, es va descobrir que proporciona proteïnes de qualitat i aminoàcids essencials que necessita el cos. Un extrem que corrobora la nutricionista Leticia Medialdea. «Entre el 60 i el 70% del seu pes en sec són proteïnes, fet que fa que sigui una alga molt popular en dietes veganes», admet.

Així mateix, té una aportació baixa en àcids grassos. «Concretament, dels greixos insaturats, del tipus omega-6 i omega-9, similars als que trobem en els olis vegetals, com el d’oliva», detalla la dietista. Altres característiques que també destaquen en la seva composició és que «té una baixa aportació calòrica, un alt contingut en fibra, i és rica en minerals com el ferro, el calci i el fòsfor», explica Medialdea.

«L’aportació de nutrients no seria un fet concloent»

Malgrat tota aquesta tirallonga d’elements positius, hi ha un inconvenient: «Les quantitats que es consumeixen d’espirulina són relativament baixes, per la qual cosa l’aportació de nutrients no seria un fet concloent», afirma la nutricionista. «Actualment, s’estan portant a terme diversos estudis en què s’investiga si té capacitat de modular les funcions immunitàries, si és eficaç en el tractament de diverses malalties i fins i tot si té efectes anticancerígens, antivirals i antial·lèrgics», puntualitza Medialdea.

Serveix per perdre pes o no?

La llista d’aportacions no està estretament lligada a la reducció de greix corporal. «Hi ha un estudi que relaciona la suplementació amb espirulina i els efectes beneficiosos sobre el pes, així com amb la circumferència de la cintura, però encara hi ha poca evidència científica en totes les recerques que s’estan fent», recalca l’experta. En canvi, sí que hi ha proves que pot ser d’ajuda per reduir el colesterol, així com millorar la glucèmia i la hipertensió.

El màrqueting juga un paper important en el rendiment de l’espirulina. Les marques recomanen consumir-la abans dels àpats amb molta aigua. «Això provoca que la fibra que conté aporti sensació de sacietat i així es redueix la ingesta d’altres aliments», reconeix la dietista.

L’enfocament que presenta l’experta es pot veure des de diferents punts de vista. «Si es planteja una alimentació variada amb productes sans i saludables,com són les fruites, verdures i hortalisses, podem obtenir una sensació de sacietat com la que pot aportar l’espirulina», argumenta.

En càpsules o en pols, però comprar-la en llocs autoritzats.

Respecte a com cal ingerir aquest suplement i a si les càpsules són més eficients que l’aliment en pols, la dietista també hi respon. «No hauria d’afectar. La pastilla no deixa de ser pols comprimida», assenyala. On sí que posa èmfasi és en la qualitat del producte.

«Comprar aquest complement dietètic en llocs autoritzats és d’especial importància perquè es tracta d’un aliment procedent dels cianobacteris. Si es cultiven en condicions no controlades, poden contenir metalls pesants, toxines marines i altres contaminants», adverteix.

L’espirulina no és apta per a totes les persones

Finalment, Medialdea recorda que per ser un suplement natural, l’espirulina no té per què ser segura per a tot el món ni se n’ha d’abusar. «Han d’evitar consumir-ne les persones amb problemes de coagulació, els nens i les dones embarasses i lactants. Durant els tractaments amb fàrmacs que afecten el sistema immunitari tampoc és recomanable», indica.

Per tot això, la dietista rebutja qualsevol vincle de l’espirulina amb «fondre» o «cremar» greixos i obre un debat: «Hauríem de plantejar-nos si un suplement ens pot ajudar a aprimar-nos, o potser és convenient valorar un canvi d’hàbits per part de la persona que desitja perdre pes».