Quina és la clau per ser feliç, segons l'estudi més llarg i exhaustiu que s'ha fet mai?

Al contrari del que et pots pensar, no té res a veure amb els diners, guanys professionals o una dieta saludable

Felicitat

Felicitat / Pixabay

Clara Hernández

Podem pensar que igual que no hi ha dues persones iguals al món, tampoc hi ha una estratègia comuna per arribar a aconseguir la felicitat. Tot i això, un estudi de la Universitat de Harvard anomenat 'Study of adult development' ('Estudi del desenvolupament adult'), realitzat al llarg dels anys 80, va establir unes bases que presumeixen de ser vàlides per a una gran part de la gent.

Les conclusions, recollides al llibre 'Una bona vida' ('The Good Life'), signat per Robert Waldinger i Marc Schulz, que s'anuncia com “l'estudi mundial més gran per a respondre a la pregunta més important de totes: què ens fa feliços?", es basa en les respostes de dos grups d'homes al llarg de vuit dècades per identificar què fa la gent feliç i, alhora, que fa que les seves vides siguin més llargues.

I, espòiler, la clau principal de la felicitat no són els diners, la fama o una carrera exitosa, sinó les nostres relacions socials.

"Les persones més felices i més sanes a mesura que envellien eren les que mantenien unes relacions més afectuoses amb altres persones. De fet, les bones relacions eren el millor indicador per saber qui seria feliç i gaudiria d'una bona salut en envellir", ha explicat Robert Waldinger, coautor, en una entrevista publicada per la consultora McKinsey, en què incideix en el fet que aquesta felicitat té un poderós efecte sobre la salut.

I, no, els èxits professionals no poden substituir aquestes relacions i no estan vinculats amb la felicitat, encara que poden aportar satisfacció i poden marcar una diferència en el nostre benestar. "Hi ha molt a dir sobre els èxits si el que fas té sentit per a tu. El que vam descobrir és que les persones més felices no estaven aïllades, no eren addictes a la feina i paraven atenció a les seves relacions. I que les persones que van descuidar les seves relacions, eren les persones més tristes del nostre estudi i estaven plenes de remordiments quan van arribar a l'edat de 80 anys", indica l'expert.

És a dir, pel que sembla, necessitem els altres per a ser feliços.

L'investigador dona, fins i tot, uns consells per activar la nostra vida social: "Pregunta't si hi ha alguna manera d'enfortir algunes relacions que ja tinguis o si hi ha alguna manera de fer noves connexions".

Pel primer, hi ha unes pautes: "Pots pensar en algú que fa temps que no veus, algú amb qui gaudies molt, però amb qui no mantens el contacte que t'agradaria. Treu el telèfon, envia-li un missatge i digues-li: "Estava recordant-me de tu . Només volia saludar-te". Et portarà 15 segons i, si ho fas, et sorprendrà el que et contesten. No sempre, però si ho fessis cada dia, rebries munts i munts de respostes positives".