L’aprenentatge de la música i la salut mental milloren amb la improvisació

Un estudi demostra que l’estat emocional de les persones que toquen un instrument és més positiu a mesura que augmenta el seu nivell d’improvisació creativa i de concentració en l’activitat que realitzen

Imatge de recurs d'una bateria

Imatge de recurs d'una bateria / Unsplash

Redacció

La música provoca sobre els humans múltiples emocions, no tan sols en escoltar-la, sinó també quan donem ales a la nostra creativitat i nosaltres mateixos generem una melodia en tocar un instrument. Professionals de la pedagogia musical ja estan aprofitant aquesta capacitat, per millorar les metodologies docents a l’aula perquè, si els alumnes senten emocions positives en tocar, retenen més allò que han après. També s’estan aprofitant les emocions positives que se senten en tocar un instrument en l’àmbit de la musicoteràpia, per tractar la depressió, l’ansietat o altres problemes de salut mental.

Si fins ara el potencial positiu de la música en aquests camps l’havien constatat pedagogs i terapeutes, ara compta també amb l’aval científic d’un estudi liderat per Rafael Ramírez-Meléndez, investigador del Music Technology Group (MTG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Es tracta del primer estudi científic del món sobre l’estat emocional dels músics quan exerciten la seva creativitat en improvisar tocant un instrument, que s’ha exposat recentment a l’article The Creative Drummer: An EEG-Based Pilot Study on the Correlates of Emotions and Creative Drum Playing publicat per la revista Brain Sciences.  

Segons Rafael Ramírez, s’ha demostrat que "com més lliure és el procés creatiu, major és l’efecte positiu que té sobre les emocions de les persones que toquen un instrument". 

Els resultats de l’estudi avalen les estratègies de pedagogia musical i de musicoteràpia basades en la improvisació a l’hora de tocar un instrument, i més encara si estimulen la concentració de les persones que realitzen els exercicis i poden donar lloc a la innovació metodològica. L’estudi és fruit de la col·laboració entre l’investigador del MTG i el músic professional i docent, Xavier Reija, graduat en el Berklee College of Music de Boston. 

Durant més de sis anys, Reija havia estat explorant i treballant el potencial de la música, tant amb els seus alumnes a classe com amb persones amb problemes de salut mental en tallers de musicoteràpia, però tenia la inquietud de trobar una explicació científica al que succeïa en aquestes sessions. Això és el que el va portar a contactar amb el Music Technology Group (MTG) especialitzat en les relacions entre música i tecnologia, que explora, entre altres qüestions, com les TIC poden donar suport a l’educació musical o poden tenir beneficis per a salut o el benestar.

Fins ara la recerca se centrava en l’impacte que té la música associada a certes emocions en les freqüències neuronals

Aquests contactes van propiciar el desenvolupament d’un estudi amb una mostra de 10 bateries, entre ells el mateix Xavier Reija, que va ser el primer a fer els tres exercicis contemplats per la recerca, un basat en l’execució de ritmes mecànics i dos d’improvisació.

Xavier Reija, músic professional, docent i col·laborador de l’estudi, diu que "l’ensenyament de música basada en patrons aporta coneixements als alumnes, però és més restrictiva perquè li ensenyes a l’alumne el que està bé i el que està malament". En canvi, "cal anar una mica més enllà, millorar l’aprenentatge provocant emocions positives en els alumnes".