Parkinson: la malaltia neurològica que més augmenta al món

El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa amb més incidència al món. A Espanya, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), aquesta malaltia neurològica crònica i progressiva afecta més de 150.000 persones. Però aquesta xifra no para de créixer i és que el Parkinson està augmentant entre la societat més ràpidament que qualsevol altra malaltia neurològica. Tal és aquest increment que fa uns mesos l'Organització Mundial de la Salut va assenyalar que la prevalença d'aquesta malaltia s'ha duplicat en els darrers 25 anys.

Els especialistes en neurologia de la SEN tenen clar el perquè d'aquest notable increment. “Les millores en el diagnòstic i les teràpies dels darrers anys són algunes de les raons que expliquen aquest augment en la prevalença del Parkinson. Però, sobretot, darrere aquest increment, hi ha l'envelliment progressiu de la població”, explica el doctor Álvaro Sánchez Ferro, Coordinador del Grup d'Estudi de Trastorns del Moviment de la SEN.

“I és que l'edat és el principal risc per patir aquesta malaltia. Sobretot, a partir de la sisena dècada de vida, la incidència i la prevalença d‟aquesta malaltia augmenta exponencialment. Així, mentre que estimem que la malaltia de Parkinson afecta un 2% de la població major de 65 anys, passa a ser al 4% en majors de 80 anys. Per això també calculem que, a Espanya, i a causa del progressiu envelliment de la nostra població, el nombre d'afectats es triplicarà en els propers 30 anys”.

En tot cas, cal no oblidar que la malaltia de Parkinson no només afecta persones d'edat avançada. Aproximadament un 15% dels casos actualment diagnosticats a Espanya corresponen a persones menors de 50 anys.

Factors de risc de la malaltia

Tot i que tenir un familiar proper amb la malaltia de Parkinson augmenta les possibilitats de patir aquest trastorn, només un 10% dels casos corresponen a formes hereditàries.

En el 90% dels casos, la causa de la malaltia del Parkinson continua sent desconeguda, tot i que la comunitat científica cada cop troba més evidències que el seu origen és el resultat d'una combinació de factors ambientals en persones genèticament predisposades.

"Tenint en compte el desafiament que suposa el previsible increment de nous casos d'aquesta malaltia, es fa molt necessari fer estratègies de prevenció sobre aquells factors que ja sabem que poden augmentar el risc de patir-la", comenta el doctor Álvaro Sánchez Ferro.

“En aquest sentit, sabem que un bon estil de vida ajuda a protegir-nos contra la malaltia de Parkinson i això inclou fer exercici físic de forma regular, optar per la dieta mediterrània, o controlar la hipertensió i la diabetis tipus 2”.

“D'altra banda, l'exposició a pesticides, a dissolvents industrials, a la contaminació de l'aire, o a infeccions per helicobacter pylori o hepatitis C, també s'han associat, entre altres factors, a un risc més gran de desenvolupar aquesta malaltia. Per això cal debatre programes de salut pública que evitin l'exposició de la població a aquests”, afegeix l'especialista.

La depressió és en primer símptoma en el 40% dels casos de Parkinson

Segons les dades que ofereix la SEN cada any es diagnostiquen a Espanya uns 10.000 nous casos de Parkinson. Entre els seus símptomes més característics i coneguts hi ha els símptomes motors, el tremolor i la lentitud de moviments.

I a més dels símptomes que tenen lloc a l'inici, apareixen altres problemes amb l'evolució de la malaltia com les fluctuacions motores, que pateixen més del 80% dels pacients després de 5 i 10 anys des del diagnòstic.

Però els símptomes motors no sempre són els primers a aparèixer, adverteixen els experts. I és que en fins al 40% dels casos la primera manifestació del Parkinson és la depressió, cosa que pot dificultar el diagnòstic.

Entre altres símptomes no motors destaquen l'ansietat, els problemes cognitius, els trastorns del son, el dolor, el restrenyiment, els problemes de deglució o la funció genitourinària.

 “Tenim a associar la malaltia de Parkinson únicament a la simptomatologia motora, quan en realitat és una malaltia que es pot manifestar de moltíssimes altres maneres. I, de fet, els símptomes no motors poden arribar a ser, moltes vegades, molt incapacitants”, explica el doctor Álvaro Sánchez Ferro.

A més, aquests símptomes no motors poden complicar el diagnòstic de la malaltia. "Actualment tenim a Espanya un retard en el diagnòstic d'entre 1 i 3 anys i això fa que, aproximadament, un terç dels nous casos encara estiguin sense diagnosticar", assenyala l'especialista en neurologia.

Una malaltia sense cura, però amb tractaments

Un diagnòstic primerenc permet iniciar el tractament d'aquesta malaltia a les primeres fases, fet que ajuda a millorar la qualitat de vida dels pacients, prevenir complicacions i minimitzar la discapacitat a llarg termini.

I, el tractament farmacològic disponible actualment, si bé no aconsegueix aturar el procés degeneratiu, resulta eficaç per millorar la majoria dels símptomes motors i per a molts dels símptomes no motors.

“En tot cas, el tractament d'aquesta malaltia requereix un enfocament integral, en què s'incloguin també tractaments no farmacològics, i també un enfocament individualitzat, segons la discapacitat, l'edat del pacient i de les complicacions i els símptomes que van sorgint durant la seva evolució”, conclou el doctor Álvaro Sánchez Ferro.