La salut mental és un dels problemes de salut que més preocupen els governs i als organismes internacionals, i que ha pres especial rellevància després de la pandèmia de la COVID-19, on s'ha posat de manifest la vulnerabilitat d'uns certs col·lectius. Segons dades de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) aproximadament la meitat de la població experimenta algun problema de salut mental al llarg de la seva vida, amb un impacte en l'àmbit individual i social que deriva en menor ocupabilitat i menor productivitat (i que pot traduir-se en un impacte econòmic de fins al 4,2% de PIB). S'estima que el 7,2% de la població de la Unió Europea pateix de depressió crònica. A més, al nostre país el 8% de la població major de 15 anys està en risc de mala salut mental.

Així ho posa de manifest l'informe especial "Aproximació a la salut mental a Espanya", desenvolupat per l'Institut per al Desenvolupament i Integració de la Sanitat (Fundació IDIS) que analitza la situació de la salut mental en l'àmbit europeu i nacional i l'aportació que fa la sanitat privada en aquest camp. "El sector privat mostra un alt compromís amb la millora de la salut mental de la població, prestant serveis innovadors en tots els àmbits i jugant un paper essencial com a agent indispensable del sistema -assegura Marta Villanueva, directora general de la Fundació IDIS-.

De fet, aquest sector juga un paper essencial en l'àmbit de la salut mental, concentrant el 70% dels centres especialitzats i tractament de toxicomanies i el 49% dels centres de salut mental sense internament".

El paper de la sanitat privada en la cura de la salut mental

L'informe mostra que, en el que a llits es refereix, el sector privat compta amb 63% del total de llits disponibles en aquest àmbit. A més dels hospitals, també hi ha 764 centres de salut mental al nostre país, dels quals aproximadament la meitat són privats. Pel que fa a unitats dedicades a la salut mental als hospitals espanyols, en l'actualitat hi ha registrades 593 unitats de psicologia clínica i psiquiatria en els 832 hospitals, de les quals 311 pertanyen a hospitals privats. El percentatge d'unitats de psicologia clínica i psiquiatria pertanyents a hospitals privats se situa en el 52% des de 2017.

Per la directora general de la Fundació IDIS "aquesta dada és molt important perquè la pandèmia ha tingut un clar impacte en la salut mental de la població. Segons les dades del CIS, el 50% de la població ha patit algun tipus de problema relacionat amb la salut mental durant la pandèmia i, de fet, els resultats de l'Enquesta Europea de Salut a Espanya (EESE) mostren que el 4,4% de la població ha visitat a psicòlegs, psicoterapeutes o psiquiatres en els últims 12 mesos.

A més, els resultats de l'enquesta ressalten que el 10,9% de la població major de 15 anys indica haver consumit medicaments tranquil·litzants, relaxants o pastilles per a dormir en les últimes dues setmanes, sent les dones majors de 65 anys les que indiquen un major consum".

En aquest sentit, el document extreu informació d'interès com que el nombre de consultes de psiquiatria als hospitals s'ha mantingut estable des de 2016, realitzant-se aproximadament 5,4 milions de consultes totals anuals. En 2020 va registrar-se un lleuger increment, fins als 5,5 milions de consultes totals, de les quals el 13% van ser en hospitals privats. De fet, la sanitat privada presa major rellevància en l'àmbit de centres ambulatoris d'atenció especialitzada, on assumeix la majoria de les consultes totals de psiquiatria. En 2020, es van registrar un total de 19.539 consultes de psiquiatria totals, de les quals el 82% es van donar en centres privats.

Catalunya és la comunitat que compta amb un major percentatge d'hospitals de salut mental privats sobre el total (91%), seguit d'Andalusia i Comunitat de Madrid (89% i 88% respectivament). Pel que fa a llits, Catalunya és la comunitat amb el número més gran (3.672), mentre que Madrid compta un major percentatge de llits privats respecte al total (88%).

D'altra banda, es pot deduir que el desenvolupament de nous hàbits de vida i la incorporació cada vegada més primerenca de les noves tecnologies estan posant en risc la salut mental de la població infantojuvenil. Per exemple, s'estima que 73,9% de la població infantil passa al dia (entre setmana) una hora o més del seu temps lliure enfront d'una pantalla.

Finalment, tal com recull el document és important que els governs posin en marxa polítiques de salut pública, que contribueixin a millorar la salut mental de la població i al seu torn generar un impacte positiu addicional en l'economia.

A més, és essencial destacar la necessitat d'abordar aquest problema amb perspectiva de gènere, perquè els estudis recents mostren que les malalties de salut mental no es manifesten igual en homes i dones, a causa de riscos psicosocials associats amb determinants socioeconòmics i de gènere com, per exemple, la sobrecàrrega laboral i de cures i la bretxa salarial.