Prop de la meitat dels pacients diabètics desenvolupa retinopatia diabètica (RD), la complicació més greu d’aquesta malaltia en la vista i que, sense un bon control oftalmològic, pot provocar una pèrdua brusca de visió. Actualment, s’estima que afecta el 40% de les persones amb diabetis d’entre 40 i 59 anys i prop del 70% d’entre 60 i 79.
Segons el Dr. Xavier Subiràs, oftalmòleg especialitzat en retina a l’IMO Grup Miranza, “la retinopatia diabètica, encara que estigui en una fase molt avançada, pot no provocar dolor ni una afectació visual evident i, en molts casos, el pacient pot arribar a perdre tota la visió de l’ull de cop”. A més, a mesura que avança la malaltia ocular, la situació visual del pacient s’agreuja i acaba donant lloc a una retinopatia diabètica proliferativa o l’etapa més severa d’aquesta afecció, que es caracteritza per un creixement anormal dels vasos sanguinis de la retina, fet que pot provocar problemes greus de visió com en el cas de les hemorràgies que es produeixen a l’interior de l’ull, sense cap símptoma visible, i fins i tot pot causar despreniment de retina.
Degut a la repercussió que té aquesta patologia sobre la salut ocular i la qualitat de vida, “és molt important que les persones amb diabetis se sotmetin a revisions oftalmològiques periòdiques, unides a un bon control metabòlic de la diabetis per descartar o detectar precoçment qualsevol alteració als ulls”, afegeix l’oftalmòleg.
"És important que les persones amb diabetis se sotmetin a revisions periòdiques"
Un bon control de la diabetis s’ha de fer en tres punts
- Les revisions periòdiques amb l’endocrí.
- Les visites a l’oftalmòleg (depenent del grau de RD almenys una vegada a l’any).
- Una actitud activa del pacient, seguint les indicacions dels metges.
Injeccions intraoculars
Quan la retinopatia diabètica avança al tipus proliferatiu, l’estat visual del pacient és greu i es requereix cirurgia per frenar-ne l’avenç. “Arribats a aquest punt, és més complicat recuperar la visió totalment o parcialment”, adverteix el doctor.
Els casos més lleus poden tractar-se amb teràpies menys invasives i eficaces, com les injeccions intravítries o el tractament làser. Pel que fa a les injeccions, consisteixen en l’aplicació periòdica de fàrmacs a l’interior de l’ull “que s’alliberen i actuen directament a la retina i, en molts casos, permeten evitar que el pacient s’hagi de sotmetre a una cirurgia”, explica l’especialista en retinopatia diabètica, despreniment de retina i degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Es tracta d’un camp en el qual s’han produït molts avenços en els últims temps, amb l’aparició de nous fàrmacs que ofereixen una solució als pacients i milloren la seva qualitat de vida, ja que cada vegada són necessàries menys injeccions al llarg de l’any. “És el cas del Faricimab, indicat per a la complicació més freqüent de la retinopatia diabètica (l’edema macular), fàrmac que hem incorporat de forma preferent a l’IMO Grup Miranza, respecte a altres centres hospitalaris, i que ens permet millorar els resultats de forma més còmoda, segura i eficaç per al pacient”, conclou el Dr. Subiràs.
