Seguint la teoria de Darwin, els bacteris muten i es fan resistents als antibiòtics. I, com més us -sobretot inadequat- d'antimicrobians en humans i animals, més patògens multiresistents. Es tracta d'una de les 10 principals amenaces a la salut pública i es calcula que, el 2050, serà la primera causa de mort. Davant això, la Societat de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) ha publicat el tercer estudi sobre aquest greu problema a Espanya i la conclusió és que enguany moriran 23.303 persones a causa del contagi amb microorganismes que no responen als fàrmacs, en els 30 dies posteriors a la infecció.
Les morts a causa dels bacteris multiresistents passen, per tant, 20 vegades més que les provocades per accidents de trànsit -un total de 1.145 el 2022-, per la qual cosa és un problema de salut de primer ordre encara que metges i pacients no sempre en són conscients. "És una malaltia poc glamurosa i percebuda, és una de les tragèdies", segons ha subratllat aquest dilluns el doctor José Miguel Cisneros, coordinador de l'estudi, en l'acte de presentació.
La investigació també calcula que enguany es produiran 150.000 infeccions i la urinària serà la més freqüent, encara que la pneumònia causada per bacteris resistents serà la que provoqui major mortalitat. Així mateix, el microorganisme Escherichia coli Blee serà el més prevalent.
L'estudi ha estat portat amb les dades recaptades per 130 hospitals durant dues setmanes: del 8 al 21 de maig d'enguany i, a partir del registre, s'ha realitzat una estimació de les morts i infeccions al llarg de tot l'any. El 2018 i 2019 SEIMC va realitzar dos estudis similars, que van tenir com a resultat una mortalitat més elevada però amb una altra metodologia, que ara s'ha equiparat i el resultat és que les tres investigacions ofereixen "resultats semblants, la qual cosa els fa molt consistents", segons el doctor Cisneros.
Disparitat de dades
"Gràcies als 130 hospitals participants, que representen el 40% dels llits, l'estudi ens aporta coneixements de gran valor epidemiològic, clínic i de gestió sanitària", ha afegit l'especialista, en referència al fet que un dels problemes és que existeixen disparitat de dades, ja que el Ministeri de Sanitat havia calculat que les morts a Espanya són unes 3.000 anuals, per la qual cosa la nova anàlisi posa de manifest i demostra que són moltes més, fins a més de 20.000 anuals.
Així mateix, mostra que el 45% de les infeccions per bacteris multiresistents es produeixen als hospitals -en el quiròfan o a través del catèter, la sonda, la pròtesi...- i la resta en altres llocs, perquè no és un problema que afecti exclusivament persones hospitalitzades o vulnerables. De fet, en el registre de les infeccions diagnosticades en aquests 15 dies hi ha des de nadons a persones de més de 100 anys.
"Afecten més persones afeblides i l'edat influeix però també afecten joves sense cap patologia", segons ha advertit el coordinador de la recerca.
L'estudi té un doble objectiu. En primer lloc, conscienciar als ciutadans i professionals sanitaris sobre la importància de fer bon ús dels antibiòtics, per a així posar fre a la proliferació de bacteris resistents. I, en segon lloc, que les autoritats sanitàries destinin més finançament, ja que no existeix una partida pressupostària estatal específica, ignorant el mandat de l'OMS o la UE.
La reducció
El que sí que existeix és un Pla Nacional de Resistència als Antibiòtics, que està donant resultats, però insuficients, a la llum de les dades d'infeccions i morts que provoquen els bacteris multiresistents. Des de la posada en marxa de l'anomenat PRAN, el consum d'antibiòtics s'ha reduït un 17% en humans i un 69,5% en animals. Així i tot, Espanya continua ocupant el lloc número 7 en consum d'aquests medicaments a la UE, per la qual cosa el país té un gran camí per recórrer encara que en els últims anys ha despuntat, especialment, en la reducció d'antimicrobians en salut animal.
Un dels problemes, segons reconeixen els mateixos facultatius, és que la implementació del PRAN és desigual entre les comunitats i la formació no arriba a tots els professionals, que són els responsables de realitzar una prescripció adequada i de donar la informació correcta als pacients.
Referent a això, les dades de l'Eurobaròmetre de 2022 demostren que encara continua havent-hi molt desconeixement. El 46% dels espanyols creu erròniament que els antibiòtics serveixen per a curar infeccions produïdes per virus i un 36% que són eficaços contra els catarros.
El desproveïment
A aquesta situació se suma els problemes de desproveïment que a vegades afecten antibiòtics de primera elecció i obliga a la utilització d'uns altres d'espectre més ampli, la qual cosa augmenta el risc de resistències
I, finalment, Espanya és l'únic país europeu en el qual no existeix una especialitat mèdica de malalties infeccioses, per la qual cosa existeixen moltes infectòlogues però sense formació reglada i homogènia.
En aquest context, en la lluita contra els bacteris multiresistents s'estan obrint pas teràpies alternatives als antibiòtics, com la utilització de virus que ataquen a aquests microorganismes mutats, els sistemes d'edició genètica o la utilització d'anticossos, que encara estan en fase incipient però que podrien donar bons resultats en el futur.
