Asma, dos descobriments clau pel tractament de la malaltia

El 7 de maig es va celebrar el Dia Mundial de l’Asma amb l’objectiu d’involucrar els pacients en l’atenció i control de l’asma, reduir els factors de risc i ensenyar com actuar davant un possible atac o crisi d’aquesta malaltia. Enguany, aquesta jornada ha coincidit amb un descobriment científic revolucionari.

Un equip de científics britànics de la Universitat Kings College de Londres ha fet un descobriment significatiu que podria revolucionar el tractament de l’asma. Han identificat una nova causa dels danys que pateixen les vies respiratòries i els pulmons en pacients asmàtics. Els investigadors han trobat que les cèl·lules que recobreixen les vies respiratòries es comprimeixen fins a destruir-se durant un atac, un deteriorament en el revestiment que s’havia passat per alt fins ara. Aquest descobriment podria permetre el desenvolupament de medicaments que preveuen aquest efecte, en lloc de tractar-ne les seqüeles, trencant així un cercle viciós en la gestió de l’asma.

L’asma és una malaltia crònica que afecta 3 milions de persones a l’Estat, sent la patologia infantil que més hospitalitzacions provoca. Una de les principals causes d’aquest mal control és el desconeixement per part dels pacients de la seva condició crònica i la importància de seguir el tractament correctament. La teràpia inhalada és la més recomanada perquè permet una acció directa sobre els pulmons.

Hi ha dos tipus d’inhaladors essencials per al tractament de l’asma: els inhaladors de rescat i els de manteniment. Els inhaladors de rescat, com albuterol i levalbuterol, que inclouen beta-agonistes de curta durada i proporcionen un alleujament immediat dels símptomes. Actuen relaxant els músculs de les vies respiratòries, permetent una millor entrada i sortida d’aire. Aquests inhaladors són vitals durant una crisi asmàtica, ja que poden salvar vides.

En canvi, els inhaladors de manteniment, que inclouen corticoesteroides inhalats i beta-agonistes de llarga durada, s’usen diàriament per a controlar la inflamació i prevenir símptomes. Aquests inhaladors són essencials per a un maneig continu de la malaltia, reduint la freqüència i severitat dels atacs asmàtics.

Un dels errors més comuns en l’ús dels inhaladors és la tècnica inadequada. Aquests errors inclouen una mala càrrega de la dosi en els inhaladors de pols seca, la falta de segellat adequat dels llavis al voltant del filtre del dispositiu, una sincronització deficient entre la pulsació i la inspiració, i una retenció inadequada de l’aire en els pulmons després de la inspiració. A més, la manca de manteniment adequat dels inhaladors i les cambres espaiadores també pot afectar l’eficàcia del tractament.

Els inhaladors de rescat s’han d’utilitzar principalment en situacions d’emergència. L’ús excessiu d’aquests inhaladors pot portar a una tolerància al medicament, fent-lo menys efectiu amb el temps. Per això, és crucial que els pacients treballin de prop amb els professionals de la salut per a desenvolupar un pla d’acció personalitzat que abordi les seves necessitats específiques.