Salut insta els nascuts entre 1966 i 1980 a vacunar-se del xarampió davant els brots a Europa

Les persones d'entre 44 i 58 anys estan sense immunitzar perquè la punxada sistemàtica no es va generalitzar fins al 1981 amb la triple vírica que protegeix també de la rubèola i les galteres

Una infermera es disposa a injectar una vacuna contra el xarampió.

Una infermera es disposa a injectar una vacuna contra el xarampió. / FERRAN BIZERRA JR.

Beatriz Pérez

Davant els brots de xarampió a Europa, que estan fent pujar els casos també a Catalunya i la resta d'Espanya, la Conselleria de Salut ha optat per impulsar la vacunació contra aquesta malaltia infecciosa als nascuts entre el 1966 i el 1980. Aquells anys, la incidència del xarampió era baixa i la vacuna no estava inclosa en els calendaris. A la dècada dels 70, es va emprar una vacuna monovalent davant del xarampió, però només durant un període breu de temps, per la qual cosa, malgrat que hi ha gent vacunada, no hi ha una protecció òptima en aquest grup.

La vacunació sistemàtica es va començar a generalitzar el 1981 amb la triple vírica que protegeix també de la rubèola i les galteres. "Abans del 1966 han passat el xarampió amb tota probabilitat i entre el 1966 i el 1980 poden no estar vacunats", com explica el pediatre Fernando Moraga-Llop, portaveu de l'Associació Espanyola de Vacunologia.

Per això les persones nascudes entre el 1966 i el 1980 (les que tenen entre 44 i 58 anys) es converteixen ara, amb el xarampió a l'alça als països veïns, en un dels col·lectius més exposats al virus. Salut vol que les persones d'aquesta edat que no van ser vacunades al seu moment i que no van passar la infecció rebin aquest any dues dosis de la vacuna separades en un interval mínim de quatre setmanes.

"Hem creat un dispositiu d'alerta als centres d'atenció primària (CAP) i, quan arriben persones nascudes entre el 1966 i el 1980 per qualsevol motiu mèdic, es mira si han passat el xarampió i se'ls ofereix la vacuna si no estan immunitzades", explica el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergència de Salut Pública, Jacobo Mendioroz. Aquesta estratègia, anomenada "vacunació oportunista", consisteix a aprofitar que el grup diana va al centre de salut, pel motiu que sigui, per revisar-ne l'estat vacunal i immunitari i proposar-li la injecció en cas que sigui necessari. No hi ha hagut una trucada activa de Salut per incentivar aquesta vacunació, com es va fer amb la Covid-19 o com es fa amb la grip. Però el departament sí que vol augmentar la protecció entre les persones de 44 a 58 anys des de l'atenció primària.

"El focus de Salut és aquest col·lectiu. Pel risc actual [a Catalunya només hi ha hagut 16 casos de xarampió des de començament d'any] no toca muntar punts de vacunació ni trucar a la gent per SMS. No toca anar al metge a vacunar-se específicament pel xarampió, però, si van al CAP per una altra qüestió, aquest sí que els oferirà la vacuna", assenyala Mendioroz. L'altre focus de vacunació són els nens entre 3 i 10 anys. "Ara mateix el millor que podem fer és vacunar-nos. La vacuna, amb les dues dosis [la primera es posa a l'any de vida i la segona, entre els tres i els quatre anys], és eficaç al 99%. És una de les millors vacunes que hi ha. Però és important vacunar-se quan toca: és a dir, puntualment a l'any, i no a l'any i nou mesos", assenyala aquest epidemiòleg. Salut, en aquest cas, ha enviat un SMS als pares d'aquests nadons de 12 mesos.

Dels 6 mesos als 57 anys

Catalunya ha detectat un total de 16 casos de xarampió des de començament d'any, segons l'últim informe de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), que data del 29 de maig passat. El rang d'edat dels afectats va des dels sis mesos fins als 57 anys. Només tres d'aquests casos es consideren importats, ja que tenien un antecedent de viatge a un país on actualment hi ha una elevada incidència de xarampió. Els altres es consideren casos autòctons i estan epidemiològicament relacionats entre si. A tot Espanya durant aquest any s'han notificat un total de 104 casos. Salut Pública crida l'atenció sobre els brots que tenen lloc a Europa, especialment a Romania, Àustria, Itàlia, França i Alemanya. Són països amb taxes vacunals menors que la catalana i la del conjunt espanyol.

Com explica Mendioroz, la situació a Catalunya és bona perquè les cobertures vacunals amb les dues dosis són "molt elevades". Hi ha immunitat de grup. Per això Espanya és un dels països amb menys casos de xarampió. Tot i això, que els contagis estiguin augmentant al continent europeu provoca que també ho facin a Catalunya. "Hi ha un gran tràfec de persones, i per això, hi ha més casos aquí. Però això no està comprometent res, ni al sistema ni a la salut dels nens", assenyala aquest epidemiòleg.

El xarampió es considera radicat a Espanya des del 2016 per un escut vacunal que arriba al 95% de la població. Tot i això, Mendioroz dona per fet que els casos a Catalunya es "multiplicaran" en els pròxims mesos a causa, precisament, de la situació epidemiològica d'altres països. És per això que Salut Pública ha començat a organitzar cursos per a sanitaris en què els adverteix d'aquest "canvi" dels darrers anys. "Els informem que ara poden veure més xarampió que altres anys, perquè estiguin atents i no descartin aquesta malaltia", explica.

A més de demanar als seus sanitaris que posin el focus als nascuts entre 1966 i 1980 i als nens de 3 a 10 anys, Salut també els demana que vigilin certes "comunitats" o "zones" que són susceptibles de no estar vacunades. "La millor mesura que tenim és la vacunació. Amb dues dosis estàs protegit per a tota la vida", conclou Mendioroz.