Ens hem de moure més

Fa poc vaig llegir una notícia que parlava sobre el pla PAPEF, una nova estratègia de la junta d’Andalusia que permetrà als metges receptar exercici físic. No serà una recomanació, sinó una prescripció com la d’un medicament que tindrà unes pautes i un seguiment (ja veurem com es porta tot això a la pràctica). A la guia del pla s’explica que aquesta iniciativa neix de l’evidència que demostra els beneficis del moviment pel cos i la ment així com pel fet que les estadístiques mostren cada vegada un percentatge més elevat de sedentarisme a la nostra societat.

En un primer moment em va semblar una bona idea i, no ens desenganyem, m’ho segueix semblant; però també va fer despertar la meva preocupació per la desconnexió que vivim a la nostra societat. En certa manera em sembla trist que l’exercici s’hagi de receptar, en lloc de ser quelcom que tenim naturalitzat i que el cos ens demana.

L’ésser humà, com qualsevol mamífer, no està dissenyat per mantenir-se assegut a una cadira o estar a peu dret en un mateix lloc durant hores per després anar a seure a una butaca a endrapar televisió i xarxes socials. L’ésser humà està fet pel moviment. Estem fets per moure’ns de forma gairebé contínua tot el dia. En societats més antigues, la gent es passa el dia recol·lectant, caçant, construint trampes, cabanyes i eines... el contrast amb la nostra societat és alarmant. Hem construït un sistema en el qual la majoria de la població passa 8 hores diàries tancat en un interior i amb un marge de moviment molt petit, això fa que haguem de buscar temps per fer exercici de forma intencionada en lloc de tenir-lo incorporat en el nostre dia a dia.

Aquesta falta de moviment debilita els nostres cossos: la circulació es veu perjudicada, les articulacions es desgasten més, el cervell es degenera més ràpid i la manca de múscul debilita els nostres ossos i disminueix el metabolisme, fent que guanyem massa greix amb més facilitat.

Cada vegada hi ha més estudis científics que demostren l’impacte positiu que té l’esport per la salut mental gràcies a les endorfines que allibera i a la regulació de la microbiota intestinal, ajudant també a millorar les digestions i combatre el temut SIBO (sobrecreixement bacterià a l’intestí). També hi ha estudis que posicionen l’esport en un dels pilars per prevenir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. Ajuda a regular el son gràcies a la reducció de l’estrès (a curt i llarg termini) i a què el cansament físic fa que el cos tingui més ganes d’un descans llarg i profund. A més, ens ajuda a millorar l’autoestima perquè ens fa sentir forts. L’esport també ha demostrat tenir un efecte antiinflamatori general.

Ho sé, posar-se a entrenar costa (sobretot al principi), però la sensació que queda després és meravellosa: et sents energitzat, amb ganes de fer més coses, més positiu i empoderat quan veus que comences a tenir més força, més agilitat i flexibilitat, sentint-te més autosuficient.

Quin tipus d'exercici hem de fer?

Una pregunta freqüent que ens podem fer quan no estem acostumats a practicar esport és quin tipus d’exercici hem de fer. Anem a pams: diferenciarem entre exercici de força, cardiovascular i mobilitat i tindrem en compte que l’ideal és combinar-los. Per mantenir uns músculs forts que ens permetin aixecar els nostres nens, mantenir l’equilibri i dur les bosses de la compra amb facilitat podem treballar amb pesos o fer esports que involucrin el nostre propi pes corporal com el ioga o la cal·listènia. Per mantenir un cor fort i una bona capacitat pulmonar podrem sortir a caminar a pas lleuger (com el Rajoy en aquell famós clip), a córrer, en bicicleta, fer HIIT (exercicis en intervals d’alta intensitat)... i per treballar la mobilitat hauríem de fer exercicis específics o, de nou, ioga. Una altra estratègia és practicar un esport que entreni tots aquests aspectes com ara el futbol, bàsquet, rugbi, natació, escalada...

Però no t’atabalis, al final l’important és moure’s. Es diu que s’han de dedicar trenta minuts al dia a exercitar-se i això seria l’ideal (inclús si ho fas mentre mires una sèrie a casa), però si prefereixes fixar tres dies a la setmana per practicar un esport durant una estona més llarga (perquè és un esport d’equip o tens un entrenador amb hores fixes) també és perfecte. Simplement, mou-te com més t’agradi i quan t’ho permetin els horaris, però mou-te.