Te matxa: el substitut del cafè

Ja fa uns anys que es va posar de moda i ara queda poca gent que desconegui aquesta beguda de color verd viu que va aparèixer com una tendència i que s’ha anat establint com un bàsic per a una vida sana. Cada vegada més persones l’utilitzen com un substitutiu del cafè argumentant que, tot i que té un contingut en cafeïna comparable a un cafè suau, no els posa nerviosos i no provoca molèsties estomacals. Com s’expliquen aquests efectes?

Els grans de cafè tenen un alt contingut en antioxidants però en passar per un procés de torrat, que en molts casos és excessiu, es perden aquests components i en lloc seu apareixen altres substàncies nocives que poden ser irritants per l’estómac i els intestins. El te matxa, en canvi, s’aconsegueix sotmetent les fulles de Camellia sinensis a un breu procés de vapor i després s’asseca a l’aire lliure, per la qual cosa tots els antioxidants es conserven en perfecte estat i es mantenen les propietats beneficioses per la salut. Això no impedeix que la famosa beguda japonesa pugui tenir cert efecte laxant, ja que en contenir cafeïna i un sabor amarg estimula la motilitat intestinal.

Parlem del contingut en cafeïna: per què el cafè pot provocar nerviosisme i irritabilitat i el te matxa sembla que no tingui aquests efectes? Aquesta diferència es deu a una substància que està present en les fulles de Camellia sinensis: la L-teanina. Aquesta molècula promou la regulació de l’estrès i millora la capacitat de concentració ajudant a regular l’efecte estimulant de la cafeïna, per la qual cosa els seus consumidors defensen que se senten amb més energia i més capacitat d’atenció durant més hores i d’una forma més estable.

No estic en contra del cafè (jo en prenc un gairebé cada dia) però és cert que és una beguda que s’ha normalitzat tant que sovint oblidem que pot tenir riscos si no es pren de la forma adequada. El cafè s’ha instaurat com el primer pas de la rutina matutina d’una gran quantitat de gent sense saber que estan alterant els seus cicles hormonals i creant una relació d’addicció. A l’hora de llevar-nos és quan tenim els nivells de cortisol (l’hormona de l’estrès) en el seu punt àlgid perquè la seva funció és estimular la nostra activitat i preparar-nos pel dia. Si en aquest precís moment afegim una molècula estimulant l’equilibri hormonal trontolla i es creen cicles de nerviosisme i cansament, i per això al cap d’una estona el cos demana una altra dosi de cafeïna per seguir el dia. Amb el te matxa aquest desequilibri queda una mica suavitzat, tot i que l’ideal en el cas d’ambdues begudes és prendre-les quan ja han passat un mínim de 90 minuts des que ens llevem, preferiblement després de menjar quelcom per fer un coixí a l’estómac. Si veus que el dia que no en prens comences a tenir mal de cap i un cansament extrem és perquè el teu organisme s’ha tornat dependent de la cafeïna i necessites fer una «detoxificació» per tornar a regular les hormones en llevar-te. Els primers dies pot costar i si tens molt integrat l’hàbit pots intentar substituir-lo per una opció descafeïnada, però amb el temps podràs tornar a incorporar les begudes estimulants de forma més conscient.

Ara bé, si ja has provat el te matxa i decideixes que no és per tu et deixo una recomanació sobre el cafè: procura que sigui d’origen responsable, amb un torrat tradicional suau i preferiblement en cafetera tradicional. El cafè torrefacte (que és un procés de torrat durant el qual s’afegeixen sucres) o el que està torrat en excés contenen un alt contingut d’acrilamides, uns compostos amb efecte tòxic i carcinogen. Pel que fa a les càpsules encara no hi ha consens, però en cas d’utilitzar-ne és millor que siguin d’alumini, ja que les de plàstic amb la calor poden alliberar substàncies nocives per la salut com els famosos disruptors endocrins (molècules que s’assemblen a les nostres hormones i confonen al nostre organisme).