«L'estigma de la salut mental va més enllà de reconèixer que vas al psicòleg»

El 10 d'octubre es va celebrar el dia de la salut mental. Quins temes han destacat?

A.A.: Hi ha molts temes que s'han prioritzat molt aquest any, destaquen sobretot: la lluita contra l'estigma, la prevenció del suïcidi, el treball amb Primària i el problema de les pantalles amb infants i adolescents. Un repte és el fet que cal que entenguem que la salut mental és cosa de tota la societat, no s'ha de quedar només en l'àmbit mèdic.

Hem vist moltes campanyes per prevenir aquesta addició. També es dona en adults?

Y.M.: És un problema que és més freqüent entre infants i adolescents, però hi ha casos de totes les edats. El primer pas és que siguin conscients que tenen un problema i demanin ajuda. A partir d'aquí, és molt important el suport de l'entorn per poder intervenir.

En quin moment es passa d'un ús excessiu a una addicció?

A.A.: L'addicció és un concepte que segueix uns criteris molt determinats, el que sí que tenim és un sobre ús. Aquí tenim una unitat d'addiccions comportamentals, que són problemes amb conductes, no substàncies. El més freqüent són nanos amb addicions a videojocs, n'hi ha que estan reclosos a casa i els hem d'anar a buscar. És molt important promoure la prevenció per no arribar a punts on els tractaments ja són més complicats.

Han augmentat les patologies mentals en infants i joves?

A.A.: Després de la pandèmia sí que vam tenir un augment important, tant en visites com en ingressos. En salut mental els problemes sempre tenen més d'una causa, però estar gairebé un any sense interaccions socials no va ajudar. També vam tenir un augment dels trastorns de la conducta alimentària de nenes molt exposades a ideals de bellesa per les xarxes socials. Per sort, aquestes xifres s'han pogut regularitzar i hem tornat al punt del qual partíem abans de la pandèmia.

Quin ha estat l'enfocament del pla de prevenció del suïcidi?

M.V.: En el pla de prevenció del suïcidi també s'ha de donar resposta als supervivents, els qui es queden després de la mort. El dol d'una mort per suïcidi s'ha de tractar amb una atenció molt especial perquè és una mort inesperada i traumàtica. Estem treballant conjuntament amb Primària per crear circuits per poder arribar a aquestes persones i que siguin ateses si ho necessiten. Tampoc volem donar el missatge que totes les persones que han tingut una mort per suïcidi en el seu entorn han d'anar al psiquiatre o al psicòleg. És important dir que no s'ha de patologitzar tot, hi ha cops que l'entorn de la persona com l'escola o la família pot fer molt.

L'estigma que ha envoltat històricament la salut mental s'està dissipant?

Y.M.: És fonamental destacar que l'estigma de la salut mental va més enllà de reconèixer que vas al psicòleg. És un bon pas per començar a trencar tabús, però l'estigma en salut mental són unes creences preconcebudes de perjudici respecte de les persones que tenen un trastorn mental i les conseqüències que això té en la vida quotidiana de les persones. Realment afecta moltíssim, s'estima que l'estigma amb malalties mentals redueix en 10 anys la supervivència de les persones que la pateixen perquè quan tenen algun problema de salut no se les escolta igual i es triga molt més a arribar als professionals.

La salut mental de la població en general està millor ara que fa deu o quinze anys?

M.V.: Crec que la salut mental ha canviat de la mateixa manera que la societat. En la part més clínica, els tractaments que tenim avui dia són més efectius i això ja ens ajuda molt per tenir controlada la part més hospitalària. Ara ens apareixen nous reptes de més complexitat social perquè hem entrat en un món digital on han canviat moltes coses, com la forma de relacionar-nos entre nosaltres.

Y.M.: Hem millorat molt, sobretot pel que fa a la feina en equip. Ara hi ha una visió molt més holística, hi ha un paper molt important de la infermeria, el treball social i la teràpia ocupacional. El pacient està al centre i la persona pot decidir entre diverses opcions.