El delírium, un transtorn que es confon amb demència

El delírium, també conegut com a síndrome confusional aguda, es caracteritza per alteracions de la funció cognitiva, la consciència, la memòria o la percepció. «És un trastorn molt freqüent en persones d’edat avançada, que té un inici agut i un curs fluctuant», explica el Dr. Jordi Aligué, metge especialitzat en Medicina Interna de la Clínica Sant Josep. 

Segons el metge internista, hi ha persones que tenen més risc de presentar aquesta síndrome com pacients amb deteriorament cognitiu, persones que fan tractament amb molts fàrmacs o pacients que han tingut algun episodi de delírium prèviament. Entre les causes que el provoquen, hi poden haver "malalties en la fase aguda, com un ictus, lesions traumàtiques com la fractura d’un os per una caiguda, cirurgies o l’ús d’alguns fàrmacs", detalla el Dr. Aligué. 

Quins són els símptomes més comuns?

Segons el Dr. Aligué, aquesta síndrome es caracteritza per presentar episodis de desorientació o agitació. Per exemple, una persona que no raona bé, no sap on és o que no coneix el seu entorn. Ocasionalment també poden aparèixer al·lucinacions o idees delirants.

Manifestacions diverses

El Dr. Aligué explica que existeixen tres tipus de delírium: l’hiperactiu, l’hipoactiu i el mixt. En el cas de l’hiperactiu, les persones presenten un augment de l’excitació i sovint estan més agitades i neguitoses, i, fins i tot, es poden posar agressives. Al contrari que en l’hiperactiu, els pacients que tenen delírium hipoactiu estan tranquils i somnolents. El metge internista assenyala que és més difícil de reconèixer que l’hiperactiu. 

Finalment, hi ha persones que combinen ambdues tipologies de delírium i que presenten signes tant de l’hiperactiu com de l’hipoactiu. Per exemple, durant el dia poden estar més xafades i a la matinada es poden despertar agitades. Aquests pacients tenen el que es coneix com a delírium mixt. 

És el mateix que la demència?

Sovint el delírium es pot confondre amb la demència perquè presenten símptomes similars. Per identificar si es tracta d’un o altre és molt important tenir en compte "el temps d’evolució", indica del Dr. Aligué. La demència tendeix a desenvolupar-se lentament i de forma progressiva, mentre que el delírium sol ser d’aparició brusca i es caracteritza per canvis sobtats. Aligué assenyala que en cas de dubte és important acudir al metge per determinar si es tracta d’una afecció o altra. 

Com es diagnostica el delírium?

Existeixen diverses eines per identificar o diagnosticar el delírium com el CAM, com a eina de diagnòstic, o el 4T, com a eina de cribratge. «Aquestes eines contenen paràmetres que avaluen el nivell d’atenció, el nivell de consciència o si hi ha una agitació, per exemple», diu el Dr. Aligué. 

Prevenció del delírium

El delírium o la síndrome confusional aguda es pot prevenir a través "de mesures no farmacològiques molt senzilles", apunta el Dr. Aligué. Algunes intervencions orientades a prevenir o minimitzar l'aparició del delírium inclouen entre d’altres una bona hidratació i nutrició del pacient amb una dieta equilibrada, un descans nocturn de qualitat. Un altre dels punts clau és la relació amb l’entorn, si la persona duu ulleres o audiòfons cal afavorir-ne l’ús. També és fonamental la mobilitat física i l’estimulació cognitiva. Hi ha casos, però, que cal optar per fàrmacs.