Ho’oponopono o l’art de deixar anar

«Ho sento. Perdona’m. T’estimo. Gràcies». Repetir aquesta frase és l'únic que requereix la pràctica del Ho'oponopono, una tradició ancestral hawaiana i recurs valuós per curar ferides emocionals i transformar conflictes. Els seus orígens es remunten a cultures polinèsies on es practicava com un mètode per reconciliar conflictes familiars. Amb el temps, aquesta pràctica va evolucionar per adaptar-se a un ús individual . Tot i que no permet una validació científica, els seus efectes poden explicar-se per mecanismes psicològics com la regulació emocional, la reducció de l’estrès i el poder terapèutic de la repetició i la introspecció. Diversos estudis apunten que aquestes pràctiques promouen el benestar i la calma mental.

En una cultura occidental tan obsessionada amb el control i la necessitat de tenir sempre la raó, paradoxalment també funciona. El secret és que posa el focus allà on realment importa i on es construeixen els canvis: dins nostre. En lloc de perdre temps i energia intentant canviar els altres o justificar les nostres accions, el Ho’oponopono ens convida a assumir la responsabilitat de les emocions i a transformar com vivim els conflictes. Com diu un proverbi oriental, «aferrar-se a la ràbia és com agafar un carbó encès amb la intenció de llençar-lo: només et fas mal a tu mateix».  

Reconec que em costa deixar anar. Sovint confonc el perdó amb l’acceptació d’una injustícia quan, en realitat, és un regal que em faria a mi mateix. Repetir les paraules «Ho sento. Perdona’m. T’estimo. Gràcies» no implica estar d’acord amb l’altre o justificar res, però ajuda a netejar la toxicitat. És com obrir finestres en una habitació plena de fum: no canvia el passat però renova l’aire que es respira. 

Et proposo una pràctica senzilla. No cal que siguis creient en aquest tipus de tècniques, perquè les paraules tenen un poder inherent. Identifica un problema: una relació difícil, una discussió pendent, un sentiment de culpa o una situació que no pots superar. Escriu una breu descripció del problema en un paper. No et censuris ni hi donis massa voltes; deixa que flueixi. Pots llegir el que has escrit i connecta amb les emocions que et desperta. Després, tanca els ulls i repeteix durant un minut (unes vuit vegades) les quatre frases del Ho’oponopono: «Ho sento. Perdona’m. T’estimo. Gràcies».