Enigmes invisibles: nenes amb trastorn de l’espectre de l’autisme

El trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) és un trastorn de neurodesenvolupament que tradicionalment s’ha associat al sexe masculí, però estudis recents demostren que també es presenta en un nombre important de dones. Tot i això, encara es diagnostica menys en nenes perquè es presenta de forma diferent en homes i dones.

El TEA afecta principalment el desenvolupament d’habilitats socials, als patrons de conducta repetitius i a l’aparició d’interessos restringits. Tot i que no hi ha cap cens ni estudi oficial sobre aquest col·lectiu, s’estima que una de cada vuit persones a Catalunya viuen amb aquesta condició, la qual cosa suposa un 1,23% dels catalans.

Pel que fa als infants escolaritzats a l’Estat, segons dades d’Autismo España, corroborades per la Federació Catalana d’Autisme, «actualment, 69.002 alumnes amb autisme (57.104 nens i 8.898 nenes) cursen els ensenyaments no universitaris establerts en el sistema educatiu espanyol, la qual cosa suposa el 0,84% del total de l’alumnat que cursa ensenyaments de règim general».

Més casos

En un curs, els alumnes amb TEA van augmentar en un 14,63% i enguany va ser la primera vegada que el nombre de nenes amb autisme va augmentar més, un 21,09%, que no pas dels nens, que va ser d’un 13,36%. De fet, l’alumnat amb TEA és el més prevalent dins el grup dels que tenen necessitats específiques de suport educatiu associat a la discapacitat.

La directora de Salut Mental de la fundació Althaia, Aurea Autet, comentava en una entrevista concedida a aquest diari que els diagnòstics de TEA estan augmentant perquè «han canviat els criteris diagnòstics i ja no es parla només d’un tipus d’autisme concret, sinó que és tot un espectre». També detallava: «hi ha persones amb una àmplia gamma d’intel·ligències que poden tenir TEA i s’expressa de formes molt diferents».

Què canvia entre nens i nenes?

En general, les nenes amb TEA són les reines del camuflatge, ja que de seguida que tenen la percepció que són diferents de la resta de persones neurotípiques, imiten els seus comportaments. Així doncs, adquireixen habilitats comunicatives i tenen les interaccions que serien socialment esperables.

En nens i homes, els símptomes més freqüents de TEA són interès molt intens per un tema concret, dificultat per interpretar les expressions facials, problemes per autoregular les emocions o conductes repetitives com el balanceig del cos o el moviment de les mans.

En canvi, en nenes i dones, la simptomatologia es presenta generalment de forma més subtil, però les persones amb TEA de sexe femení tenen un major índex de trastorns mentals associats, com ara l’ansietat o la depressió.