Més de dues hores al dia a TikTok: quins efectes pot tenir en la salut mental dels joves?
Un estudi revela que un de cada cinc adolescents fa un consum de risc de l’aplicació, fet que pot causar riscos pel benestar cognitiu i emocional
Grups de joves amb el mòbil / Alba Iglesias
Redacció
Un de cada cinc joves espanyols, un 20,22%, passa més de dues hores a TikTok cada dia segons un estudi fet de forma conjunta entre la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista científica Nature.
Aquest estudi va enquestar 1043 joves d’arreu del territori espanyol amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys. En aquest treball es constata que més de la meitat dels enquestats passen més d’una hora al dia a l’aplicació.
Passar tanta estona diària en l’aplicació pot causar problemes pel benestar emocional i cognitiu dels joves. Segons les autores de l’esmentat estudi, «com més temps passen els joves a TikTok, menys capacitat tenen per establir límits en els seus temps de connexió a l’aplicació». Els joves que passen més de dues hores al dia a TikTok puntuen la seva capacitat de fixar límits amb un 2,93 sobre 5. Els que dediquen entre mitja hora i una la valoren amb una puntuació de 3,33.
Pel que fa als continguts que consumeixen, es va observar una preocupant perpetració dels rols tradicionals de gènere. «Els nois estan predominantment interessats en continguts de videojocs i esports professionals, mentre que les noies tendeixen a consumir més continguts de bellesa i moda, amb la qual cosa es mostra una persistència dels rols tradicionals de gènere en les preferències de consum digital», segons explica Mireia Montaña, investigadora que ha format part de l’equip de recerca que ha fet l’estudi.
El benestar digital va més enllà del control parental
L’estudi destaca que no és suficient limitar-se a aplicar mesures com el control parental o fomentar la desconnexió digital per garantir el benestar dels joves en l’entorn virtual. Encara que aquestes accions poden tenir cert impacte en aquests aspectes, cal anar més enllà i desenvolupar programes educatius que ajudin a establir hàbits digitals saludables. Aquestes iniciatives haurien d’estar dissenyades tant per als joves com per a les seves famílies, dotant-les d’eines i estratègies per acompanyar i guiar els adolescents en l’ús conscient i responsable de la tecnologia, incorporant, a més, una perspectiva de gènere que tingui en compte les diferències en l’impacte de les xarxes socials segons el sexe i altres factors socials.
L’informe també adverteix que imposar restriccions generalitzades, com limitar de manera dràstica l’ús de les xarxes socials sense considerar les necessitats individuals de cada jove, no dona bons resultats, de fet podria tenir efectes contraproduents. En canvi, s’hauria de promoure un ús equilibrat i personalitzat, ajustant-se als interessos particulars de cada adolescent i assegurant que el temps que passen en línia no interfereixi en altres aspectes importants de la seva vida, com les relacions socials, les activitats físiques o l’aprenentatge.
- Gonzalo Bernardos, economista: 'Els hereus de les famílies obreres no paguen l'impost de successions a Espanya
- Diversos cotxes queden atrapats a la carretera de Rasos de Peguera
- Expectació a la plaça Catalunya de Manresa per la presència d'una grua per treure un cadàver d'un pis
- Jordi Viladoms, d'Igualada, guanya el seu setè Dakar com a director esportiu
- David Jiménez, advocat expert en herències, adverteix: “Quan tu li entregues els teus béns a un fill has perdut el control”
- Arriba a Manresa el punt de venda d’estris de cuina més esperat
- El propietari que presumeix de no apujar el lloguer: “Ja em sembla molta pasta el que li cobro…”
- Jordi Viladoms, triomfador al Dakar, anuncia que deixa la direcció esportiva de KTM després de deu anys
