La importància de la microbiota

Cada vegada hi ha més evidència científica que relaciona la microbiota amb una correcta salut no només a nivell intestinal, sinó dermatològica, psicològica i immunològica. Any rere any les llibreries es van omplint de lectures molt interessants que ens expliquen amb exemples de consulta la importància dels bacteris i llevats per a la nostra salut global. A mi personalment m’encanta el llibre ¡Es la microbiota, idiota!, de la doctora Sari Arponen, una metgessa experta en microbiota i en la seva aplicació en consulta mèdica per tractar multitud de patologies.

Però què és el que la fa tan important? Per començar, la seva quantitat; actualment se sap que tenim molts més bacteris a l’organisme que cèl·lules pròpies. Si això és així, és de suposar que té una raó de ser. Amb el temps s’està descobrint que els bacteris del nostre cos constitueixen un ecosistema molt complex on es generen i regulen neurotransmissors i hormones que afecten la nostra salut neurològica i emocional; tenen un paper important en el procés digestiu pel qual són rellevants no només per anar bé al lavabo sinó també per assimilar bé els nutrients; estan involucrats en l’entrenament del sistema immunitari ensenyant-lo a diferenciar què és propi i què és un cos estrany... i molt més! Certes patologies que fins ara no relacionàvem en absolut amb la microbiota són revaluades des d’aquest nou punt de vista i s’està descobrint que el seu tractament pot millorar de forma considerada si afegim probiòtics a la teràpia.

Sovint veiem que en èpoques d’estrès se’ns agreuja la psoriasi, dermatitis o simplement ens surt un èczema. Això no és casual: l’estrès afecta la microbiota tant cutània com intestinal causant desequilibris i sobrecreixement de fongs a la pell.

També fa anys que se sap que entre els símptomes de certes condicions com l’autisme o el Parkinson hi són presents els problemes digestius. És per això que s’han realitzat estudis on es demostra que la microbiota en aquests pacients està alterada i que amb els probiòtics adequats no només millora la simptomatologia digestiva sinó també la neurològica.

Una altra curiositat és que des d’un temps enrere, el trasplantament de femtes s’utilitzava per tractar malalties de l’intestí, però s’observava que pacients amb depressió o trastorn bipolar obtenien una gran millora després del trasplantament. Actualment, ja hi ha estudis que donen força a la hipòtesi que això no és coincidència, sinó que la microbiota trasplantada té un efecte a nivell psicoemocional important.

A nivell més quotidià és útil saber que, en formar un ecosistema, els bacteris es poden fer competència entre ells, de manera que si tenim una bona microbiota i mengem quelcom que porta un patogen (com ara salmonel·la) podríem tenir símptomes menys severs que una persona amb una microbiota més dèbil simplement perquè els bacteris propis farien de barrera contra l’intrús ingerit. Aquesta és la raó per la qual es recomana prendre probiòtics quan es fa un viatge a un país exòtic, ja que en aportar bacteris vius que el nostre intestí accepta, fem una barrera perquè els microorganismes desconeguts de la regió que estem visitant no ens afecti tant.

És possible que també t’interessi saber que en certs estudis s’ha observat que persones amb dificultat per perdre pes tenen en comú un patró de desequilibri entre certes soques de bacteris. Les dietes baixes en fibra i altes en sucres i greixos saturats són un dels factors que causen aquesta alteració. Una dieta equilibrada i variada no només ajuda a mantenir un pes estable per la ingesta calòrica, sinó també perquè manté una microbiota sana que estabilitza el nostre metabolisme.