Dieta i hipotiroïdisme

És possible que coneguis algú amb hipotiroïdisme, algú que sovint es troba cansat, amb facilitat per guanyar pes, la tensió baixa i amb fred gairebé constant. Per entendre-ho hem de saber que la tiroide és una glàndula que tenim envoltant la tràquea i que produeix les hormones que regulen el nostre metabolisme mitjançant hormones com la TSH. En el cas de l’hipotiroïdisme ens trobem amb una glàndula que té dificultats per produir TSH, de manera que tot el metabolisme es veu alentit i així es manifesta a la resta del cos.

L’hipotiroïdisme pot tenir diverses casuístiques, però la més comuna és la causada per un desequilibri del sistema immunitari que fa que aquest ataqui la glàndula tiroide i li causi una inflamació que n’impedeix el correcte funcionament; en aquest cas parlem de la tiroïditis de Hashimoto. És important entendre que les malalties autoimmunes sovint coexisteixen, per la qual cosa, en tractar una tiroïditis, hem de tenir present la salut del nostre sistema immunitari i fer seguiment dels marcadors d’inflamació del cos per evitar que la bola es faci més grossa i apareguin altres patologies com la celiaquia o la síndrome de fatiga crònica.

Les causes de l’hipotiroïdisme continuen essent un misteri, però sí que s’ha observat que, igual que en la majoria de les malalties autoimmunes, és molt més comú en dones vora els 40 anys que tenen antecedents familiars i que té relació amb l’estrès, que recordem que causa una inflamació sistèmica i altera el sistema immunitari. A més, el tiroide necessita iode per produir les seves hormones, per la qual cosa la manca d’aquest nutrient també s’ha de tenir en compte. És per aquesta raó que en el camp de la medicina integrativa (i per a certs endocrins convencionals), la dieta es considera clau en el tractament d’aquesta malaltia.

En primer lloc, i això serà una constant per a qualsevol metge, haurem d’evitar els aliments bociògens, és a dir, aquells que roben el iode de la dieta impedint que sigui utilitzat per la glàndula. Aquests aliments són els de la família de les cols: bròquil, coliflor, cols de Brussel·les, col blanca, col kale, col blanca... En cas de nivells baixos de iode, tot i que avui en dia amb l’ús de la sal iodada és poc freqüent, es recomanaria augmentar-ne el consum mitjançant un suplement o la ingesta d’algues com el wakame, kombu, espagueti de mar o fucus en maceració. L’últim aliment a tenir en compte és la soja, ja que aquesta pot intervenir en l’aborció del medicament per l’hipotiroïdisme si aquest fos prescrit.

A banda d’aquestes recomanacions bàsiques, però, en la medicina integrativa es va una mica més enllà i es recomana una dieta antiinflamatòria basada en el consum d’aliments frescos, especialment d’origen vegetal, amb un alt consum de verdures i fruites i evitant els ultraprocessats, embotits i greixos poc saludables. També es recomana seguir una alimentació molt baixa en gluten, ja que cada vegada més estudis el relacionen amb danys a la barrera intestinal inclús en persones sense una intolerància directa; i en certs casos també es poden restringir els productes làctics, especialment de vaca, pel possible efecte inflamatori de la seva proteïna.

En qualsevol cas, l’hipotiroïdisme si s’agafa a temps és possible revertir-lo amb eficàcia mitjançant la medicació o aquest tipus d’alimentació conscient. En cas de prendre fàrmacs per al seu control, compostos per levotiroxina de sodi, hem de saber que s’han de prendre sempre en dejú com a mínim mitja hora abans de qualsevol ingesta, ja que diversos aliments i nutrients poden intervenir en la seva absorció i que se n’ha d’anar regulant la dosi constantment sota la supervisió d’un metge endocrí.