Sabies que l'infart és més letal entre les 8 i les 10 del matí? Investiguen els horaris de les malalties

En els darrers Congressos científics Mundials sobre el Son (World Sleep Congress), almenys des del 2019 que es va celebrar a Vancouver (Canadà), abans de la pandèmia, un dels principals temes tractats, potser el que suscita més interès en la societat actual on els nostres horaris s'han modificat i diversificat, és la cronobiologia.

Principalment, aquesta àrea de la medicina es dedica a la recerca i estudi sobre com varien les funcions dels nostres òrgans durant el dia en relació amb els ritmes circadians.

Per exemple, ara ja es coneix que:

• El fetge és més actiu entre les 14 i les 16 hores, per tant, el metabolisme de certs fàrmacs o l'alcohol pot variar durant aquestes hores.
• Alguns tipus de càncer també mostren variacions diürnes, fet que podria voler dir que la quimioteràpia és més eficaç a determinades hores del dia (o de la nit).

I, també, en aquesta línia de recerca s'ha constatat que els infarts de miocardi que tenen lloc entre les 8 i les 10 del matí són molt més letals que els que tenen lloc durant la resta del dia.

L’Alzheimer ja es pot diagnosticar de manera precoç amb una anàlisi de sang en persones amb símptomes

A molts centres de recerca s'estan fent estudis relacionats amb la cronobiologia i sobre com les alteracions del son afecten aquelles persones que treballen en determinats torns laborals o de nit.

La neurodegeneració afecta el son… o dormir malament afavoreix la demència?

Un altre àmbit de recerca se centra en la relació que hi pot haver entre el son i la neurodegeneració. Fa temps es va constatar que totes les demències, com ara el Parkinson, l'Alzheimer o la demència frontotemporal, produeixen alteracions del son en fases avançades de la malaltia.

Què fer si pateixes un infart estant sol a casa: passos clau per actuar a temps i salvar la vida

Però els darrers anys s'ha descobert que els trastorns del son poden no ser només una conseqüència de la demència sinó també un factor de risc. Així, millorar la qualitat del son pot ser un mecanisme de protecció contra el desenvolupament del deteriorament cognitiu en edats avançades.

L'apnea obstructiva del son afecta la memòria

Una forma de millorar el descans és tractar les apnees obstructives del son. Aquesta malaltia la pateix entre un 15 i un 20% de la població i es tracta habitualment amb una CPAP (un petit aparell que administra, mitjançant una màscara, aire a pressió).

• Entre el 40 i el 50% de la població més gran de 65 anys pateix algun tipus d'apnea obstructiva del son durant la nit.
• Els estudis estan dedicats a analitzar com aquestes apnees afecten la memòria i el desenvolupament d'algun tipus de demència.

De manera continuada, els responsables de la seguretat viària insisteixen en la necessitat de descansar durant els viatges llargs. I podria semblar una qüestió menor, però els experts en el son dediquen investigacions a definir els efectes de la privació del son en la conducció, molt semblants a la ingesta d'alcohol.

Si no dorms bé et farà més mal

La relació entre el son i la sensació del dolor té enfeinats també els investigadors, que busquen respostes a com afecta l'un a l'altre. Fins fa poc es creia que les persones amb dolor crònic dormien malament. Però el fenomen funciona a la inversa, és a dir, si no dormim bé canvia el nostre llindar del dolor.

Davant d'això, s'està posant èmfasi en tractaments contra el dolor crònic centrats a augmentar la quantitat i la qualitat del son del pacient, en comptes d'augmentar la medicació.

Afavorir i millorar el descans és un altre dels assumptes que ocupen i preocupen els especialistes.

Com que el son és un estadi cerebral complex, els fàrmacs per tractar-lo només poden aconseguir que el subjecte dormi, però no són capaços de reproduir fisiològicament les oscil·lacions entre la fase REM i la no REM. És més, la medicació afecta directament aquests cicles naturals.

Gadgets per dormir millor: cascos, música, matalassos...

Per aquest motiu, nous treballs destinats a millorar el son se centren en dispositius destimulació musical o elèctrica. Aquests gadgets, com a cascos, emeten tons o vibracions que estimulen les ones lentes durant el nostre son profund, perquè siguin més fondes i obtinguem un descans més reparador, respectant les oscil·lacions naturals dels cicles del son.

Tot i això, la seva utilitat clínica encara no s'ha demostrat.

També es treballa per estimular el son mitjançant la regulació de la temperatura corporal. S'estan provant matalassos i coixins amb sensors biomètrics per monitoritzar el son, que redueixen la temperatura de l'individu a l'inici del son no REM, fet que, en teoria, augmenta la quantitat i estabilitat del son d'ones lentes i la qualitat del son.

La dada: dormir menys de 6 hores augmenta la mortalitat

Hi ha una estadística des d'on es podria extreure una relació entre l'esperança de vida i l'índex de mortalitat amb el nombre d'hores que s'adormen. I per això podríem afirmar que entre els que dormen de mitjana menys de sis hores i mitja, el risc de mortalitat és el doble que entre les persones que dormen vuit hores.

Però la realitat inversa és igual de perjudicial, ja que s'ha vist que , entre les persones que necessiten dormir més hores del que és habitual, l'esperança de vida també s'escurça.

Potser això és perquè necessiten dormir més perquè ja pateixen algun problema o malaltia que els requereixi més hores de son.

Ortosòmnia o recerca del son perfecte, una nova síndrome

Primer van ser els mòbils, després les tauletes i l'últim gadget que causa furor són els smartwatches i les polseres d'activitat. Aquests dispositius moderns prometen mesurar cadascun dels nostres passos, batecs, pulsacions, i, és clar, el nostre son.

Cada matí ens informen sobre el nombre d'hores que hem dormit i quin percentatge ha estat profund o lleuger.

Alberto Canal, oncòleg: «El càncer de colon está augmentant entre els joves pels seus nous hàbits»

I de manera així ens influeix la informació que faciliten, que ha sorgit una nova síndrome que ja té fins a nom: l'ortosòmnia. És l'obsessió per dormir el nombre d'hores exacte i amb les condicions necessàries per a la reparació corporal i cerebral. Un repte que en comptes de fer-nos bé pot acabar provocant ansietat i insomni.

És més, s'han detectat casos en què símptomes com la irritabilitat, problemes de concentració, i fins i tot ansietat, es produïen només pel fet de comprovar als dispositius que el seu son havia estat deficient.

Però la realitat és que l'eficàcia d'aquests gadgets és molt relativa, ja que els models més comercialitzats i populars es basen en els moviments del cos, fet que no revela res de concloent sobre si estem adormits o no.

Quant de temps han de dormir les dones, els nens...?

Les necessitats de son vénen determinades genèticament i hi ha factors relacionats amb el sexe i l'edat. Generalitzant:

A les dones:

• Durant l´edat fèrtil necessiten dormir uns 45 minuts més.
• A l'arribada a la menopausa, dormen menys i el somni és més fràgil.
• A la postmenopausia s'igualen els homes.

Als nens:

• La necessitat de son és màxima fins als vuit anys i després es va equiparant a la dels adults.

A la tercera edat:

• La disminució de necessitat del son es combina amb una redistribució horària, perquè el somni és menys profund a la nit i de vegades cal dormir més pel dia.