L’intrusisme inquieta els anestesistes: «Hi ha metges no especialistes que estan realitzant sedacions i això comporta greus riscos»

A Espanya, quatre milions de persones a l’any són sotmeses a procediments quirúrgics que requereixen anestèsia. Però els anestesistes es queixen d’invisibilitat. Asseguren que poques persones coneixen el rostre o el nom de "qui l'ha mantingut amb vida i cura" durant tot el procés: abans, durant i després de l’operació. A més, critiquen: «Ens consta que altres professionals (no metges especialistes en Anestesiologia) estan realitzant sedacions i això comporta greus riscos per a la salut del malalt», assenyala la doctora Marina Varela, secretària general de la Societat Espanyola d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SEDAR).

L’Anestesiologia és l’especialitat mèdica que «més vides ha salvat en els últims 30 anys», presumeixen. Amb motiu del Dia Mundial de l’Anestèsia, SEDAR, que representa prop de 7.000 metges anestesistes, ha volgut posar en valor la seva tasca aportant algunes dades que radiografien la seva activitat diària Per exemple, que manipulen «fàrmacs que són letals».

Els fàrmacs

Desgranen que, d’una banda, hi ha els anestèsics generals (‘Propofol’ i gasos anestèsics) que «sempre deprimeixen l’escorça cerebral i el sistema nerviós central, sempre afecten el centre respiratori i el centre cardiovascular» i que, tots, tenen efectes d’hipotensió, vasodilatació, caiguda de la despesa cardíaca i risc d’aturada cardiorespiratòria.

I d’altra banda, els relaxants musculars, que són derivats del verí curare (succinilcolina, rocuroni, atracuri i cisatracuri, detalla SEDAR). «Manegem diàriament aquests quatre fàrmacs que, en 30 segons, paralitzen tots els músculs del cos. Si el pacient no respira, es mor a continuació de forma immediata», explica el doctor Javier García, president de la societat científica. Tots aquests medicaments van ser dissenyats per produir anestèsia general. «I tots ells són els nostres fàrmacs d’ús diari en més de quatre milions d’intervencions quirúrgiques a l’any amb molt baixa mortalitat», afegeix.

La seguretat

És en aquest apartat en què els anestesistes consideren que és més que important la regulació dels actes anestèsics. La seguretat al seu camp a Espanya, assenyalen, ha passat d’1 mort per cada 100.000 actes anestèsics el 1990, a 1 mort per cada 200.000 actes anestèsics el 2020.

¿A què es deu aquest descens?. Ho argumenten: des de 1990 no hi ha hagut un nou desenvolupament farmacològic (el ‘Propofol’ va ser introduït el 1986 i des d’aleshores Anestesiologia «és òrfena farmacològica», apunten), ni un desenvolupament tecnològic (des de la pulsioximetria el 90 s i monitoratge neurològic l’any 2000, precisen).

Per tant, l’«única explicació que justifica el descens de la mortalitat de causa anestèsica des dels anys 90 fins avui és l’increment de les competències, habilitats i formació dels MIR d’Anestesiologia». «Les dades ens diuen que a mesura que el nivell de formació dels metges anestesistes s’incrementa, disminueix la mortalitat. Per això és tan important homogeneïtzar-nos amb Europa i aconseguir el 5è any de formació MIR; és a dir, passar de les competències del 1996 a les competències del 2026», assenyala la doctora Pilar Argent, vicepresidenta primera de SEDAR.

Formació MIR

Avui dia, tornen a queixar-se: només Espanya, juntament amb Letònia i Estònia, continua a la cua amb quatre anys de formació MIR. «Ens consta que altres professionals (no metges especialistes en Anestesiologia) estan realitzant sedacions i això comporta greus riscos per a la salut del malalt i compromet la seguretat del pacient», repeteixen.

Per això, des de SEDAR, emfatitzen: els pacients tenen dret a conèixer el seu metge anestesista, que s’identifiqui abans del procediment, a saber qui l’atén i a rebre informació completa dels riscos associats. «Ens enfrontem a un gran repte», diu la doctora Varela.