Investigadors espanyols desenvolupen el primer test molecular per predir el risc de preeclàmpsia primerenca en l’embaràs

Investigadors de la Fundació Carlos Simón i de la seva ‘spin-off’ biotecnològica iPremom han desenvolupat el primer test molecular capaç de predir el risc de preeclàmpsia –una de les complicacions més greus i freqüents a què s’enfronten les dones durant la gestació i que pot posar en risc tant la vida de la mare com la del nadó– primerenca greu des del primer trimestre de l’embaràs. La troballa, publicada a ‘Nature Communications,’ permet anticipar el risc amb fins a cinc mesos d’antelació respecte a l’aparició dels símptomes mitjançant una senzilla anàlisi de sang.

«Per primera vegada podem obtenir un senyal biològic fiable i primerenc que permet als metges actuar abans que aparegui la malaltia», explica la doctora Tamara Garrido, directora científica d’iPremom. «La tecnologia ofereix l’oportunitat d’obrir una nova etapa en la medicina prenatal, passant del tractament d’un esdeveniment greu a la prevenció», afegeix.

Una dècada de recerca

Durant més d’una dècada, el grup que lidera la recerca ha sigut pioner en l’estudi del paper de l’úter matern en l’origen de complicacions de l’embaràs. Els seus treballs, publicats a Proceeddings of the National Academy of Sciences (PNAS) i ‘Nature Medicine’ han demostrat que les dones que han patit aquesta malaltia presenten una alteració en el seu úter, específicament en la capa interna o endometri, denominada resistència persistent a la decidualització (el procés mitjançant el qual l’endometri es transforma per permetre la implantació i el desenvolupament inicial de la placenta).

L’equip va descobrir que la preeclàmpsia deixa la seva empremta molecular a la sang materna, a través de l’ARN lliure circulant

Les troballes suggereixen que una alteració en l’adaptació uterina primerenca pot condicionar el desenvolupament posterior de la placenta i predisposar a l’inici de la malaltia. A partir d’aquestes evidències, l’equip va descobrir que la preeclàmpsia deixa la seva empremta molecular a la sang materna, a través de l’ARN lliure circulant (cfRNA). La resistència a la decidualització altera la invasió inicial de la placenta, i allibera molècules de cfRNA al torrent sanguini. Aquest cfRNA, d’origen matern, mostra un perfil molecular únic que reflecteix els processos de l’anomenat ‘sòl materno’ –l’endometri– on s’origina la malaltia.

36 gens

L’equip ha desenvolupat un mètode que analitza l’expressió de 36 gens relacionats amb els processos d’adaptació de l’úter i el desenvolupament placentari i, mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial, tradueix aquestes dades en una classificació precisa del risc de preeclàmpsia primerenca severa.

‘MaiRa’, que així es diu el primer test molecular capaç de detectar el risc des de la setmana nou de gestació, va mostrar un rendiment elevat, i va detectar el 83% dels casos de preeclàmpsia primerenca i va classificar correctament com a sans al 90% dels embarassos sense risc. L’estudi clínic PREMOM, en què han participat 14 hospitals espanyols i més de 9.600 embarassades, va validar la capacitat del test per anticipar el risc fins a cinc mesos abans de l’inici dels símptomes, i va obrir la porta a noves estratègies de prevenció.

La sang materna

«Hem demostrat que la informació que ja circula a la sang materna conté les claus per predir el que passarà mesos després», assenyala la doctora Tamara Garrido. «El nostre objectiu és que aquesta eina es converteixi en part del control prenatal rutinari per protegir mares i nadons», afegeix.

La preeclàmpsia afecta entre el 2% i el 7% dels embarassos a tot el món i causa més de 50.000 morts maternes i 500.000 morts fetals cada any

La preeclàmpsia afecta entre el 2% i el 7% dels embarassos i causa més de 50.000 morts maternes i 500.000 morts fetals cada any a tot el món. Detectar-la és essencial per reduir complicacions greus, parts prematurs i mortalitat perinatal. En les mares majors de 40 anys, la prevalença puja, una dada especialment rellevant en un context en què la maternitat es retarda cada vegada més en els països desenvolupats. «En aquest estudi hem confirmat, a més, que la preeclàmpsia primerenca i la tardana responen a mecanismes biològics diferents», explica la doctora Nerea Castillo, primera autora del treball.