Cal donar més temps al dol per processar la mort de persones de l’entorn proper

El procés de dol és únic per a cada persona i depèn de molts factors personals i externs. Segons la psicòloga del centre manresà Equip Alastrué, Eva Perera, cada dol és diferent perquè "hi ha molts tipus de pèrdues, un dol no sempre està desencadenat per una mort, també pot ser el final d’un matrimoni o fins i tot d’una feina".

Per a Perera, la forma que tenim de viure la mort de persones de l’entorn proper en les societats contemporànies occidentals és "antinatural". Considera que el fet que s’enterri les persones l’endemà que morin fa que s’acceleri de forma artificial el procés d’acceptació i assimilació de la mort. "Abans les vetlles es feien a casa i duraven més, perquè tothom es pogués acomiadar de la persona", explica la psicòloga. També apunta que "cal donar visibilitat al fet que socialment necessitem anar més a poc a poc i donar més espai i temps a la mort".

És justament per aquesta raó que Perera veu amb bons ulls la proposta que aquest mes d’octubre va presentar el govern espanyol per ampliar el permís laboral per la mort d’un familiar fins als deu dies. "Tenir aquest espai és necessari, com quan tenim la grip i no podem anar a treballar perquè ens hem de recuperar", diu. També comenta que a banda del procés emocional pel qual passen les persones que perden algun ésser estimat, "cal recordar que cal fer tràmits burocràtics que de vegades poden complicar-se i això també necessita temps".

Donar temps al dol

Segons apunten diversos autors que han investigat el procés pel qual passen les persones quan mor algú proper, la durada del dol pot ser molt variable segons les circumstàncies de la mort, el vincle amb la persona o molts altres factors que hi poden influir.

Perera explica que no se sol allargar més de dos anys i sol passar per cinc fases que no sempre se succeïxen de forma lineal. Són: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Tanmateix, la psicòloga exposa que hi ha casos en què el dol pot arribar molt temps després de la mort de la persona estimada: "un exemple molt clar és quan mor un dels membres d’una parella amb criatures petites, després de la pèrdua la persona està tan ocupada en tirar endavant la família, que el dol no arriba fins que els nens són més independents, potser anys després".

Afrontar el dol en la infantesa

En una pèrdua durant la infantesa és molt important adaptar els missatges que es donen als nens en funció de la seva etapa evolutiva i de comprensió. Perera exposa que els infants "tenen una idea molt limitada del que és la mort, a partir dels tres anys la comencen a entendre, però la veuen com un procés reversible i no entenen les causes. A partir dels set i fins als onze anys, comencen a adquirir el concepte com una cosa irreversible i universal".

Un aspecte que cal tenir molt en compte a l’hora de tractar la mort d’algú proper durant la infantesa és el fet que "els nens i les nenes reaccionen més aviat a les emocions que mostren els adults com a resposta a la mort, més que no pas a la mort en si", tal com explica la psicòloga.

L’acompanyament en aquests casos i cal explicar a les criatures els motius d’aquestes reaccions dels adults, sempre amb llenguatge que puguin entendre. Tal com diu Perera, els infants passen per les mateixes fases del dol que els adults, però de forma molt més accelerada.

Errors per evitar

La psicòloga del centre manresà detalla que quan mor una persona propera a un infant, "el primer error seria amagar la mort". Considera que la mort és encara avui dia un tema molt tabú, però celebra que aquest fet comença a canviar en les escoles.

Un altre error que caldria evitar és "no permetre al nen anar al funeral amb la intenció de protegir-lo". Per a Perera, una tècnica que pot funcionar amb els infants més petits és explicar la mort a través de dibuixos i contes i amb les similituds que trobem a la natura, com la vida dels animals o fins i tot el canvi de les estacions.