Xènia Vilella, dietista: "Mengem quan estem avorrits perquè és la resposta del cervell a la falta d’estímuls constants"

No us heu preguntat mai per què quan estem avorrits a casa ens dona per picar? I no precisament fruita o alguna opció classificada com a “saludable” sinó que tenim antulls de crispetes salades, patates fregides, llaminadures... quina mena de trampa és aquesta? Aquí s’ajunten dos factors principals: el primer és que els aliments rics en sal, sucre i greixos fan que el nostre cos generi dopamina, que justament està en nivells baixos quan ens avorrim. I l’altre és que ja no ens sabem avorrir.

L’acte de menjar ens manté les mans ocupades, implica un acte voluntari que ens distreu durant una estona. Si a més tenim a mà un aliment ric en sucres, greixos o sal, el nostre cervell estarà content perquè podrà obtenir un extra de dopamina que activa el seu sistema de recompensa. Aquest sistema de recompensa és el que ens ha ajudat a sobreviure com a espècie; a aprofitar millor els aliments rics en calories quan els trobàvem. Però avui en dia tenim accés constant a aquests nutrients i el nostre cervell encara no ho ha assumit.

Un altre factor a tenir en compte és que molta gent ha perdut la capacitat de diferenciar la gana real de la gana emocional, de manera que quan apareix un dels dos tipus de gana anem directament a saciar-la sense saber valorar si el que necessitem realment és una ingesta, un entreteniment o una eina de gestió emocional.

A aquest brou de cultiu hem de sumar-hi la possible influència d’un patró heretat a les nostres famílies. Si de petits ens distreuen quan estem plorant o avorrits amb un trosset de pa; si associem des de sempre que mentre es mira una pel·lícula o una sèrie s’ha de menjar quelcom; si veiem que els nostres pares fan viatges al rebost cada vegada que estan a casa sense feina... arribarà el dia en què tindrem aquests mecanismes tan apresos que els executarem sense pensar.

I finalment hem d’afegir que ja no ens sabem avorrir. Ens hem acostumat a estar sobreestimulats, amb accés instantani a plataformes que ens entretenen, a tenir activitats programades cada dia i la constant necessitat de ser productiu. No sabem què fer quan no tenim res a fer i això ens impulsa a buscar tiretes, solucions ràpides que ens aportin calma momentània.

I aquí venen les meves recomanacions: és important guanyar consciència quan tenim gana per saber identificar la necessitat real; pensar bé si el que sentim és l’estómac buit o el cap ennuvolat. Tenim un antull concret o menjaríem el que ens fiquessin al plat? Si la resposta és el primer cas, hauríem de donar-hi una volta.

Pel que fa als moments de temps lliure, a mi m’agrada tenir sempre disponibles algunes opcions analògiques i una petita llista que em recordi què m’agrada fer: una breu sessió de ioga, un puzle, una partida de solitari o bé d’algun joc de taula amb la parella, família o amics, un passeig pel bosc, pintar mandales... poden ser distraccions per si mateixes o algunes que ens mantinguin les mans ocupades mentre mirem una pel·lícula si ets com jo i no pots estar quieta.

Ara bé, si no és un hàbit molt freqüent, de tant en tant podem assumir que no tenim gana de veritat, que ens estem avorrint i buscar quelcom per picar plenament conscients que ho fem per distreure’ns. Aquesta pràctica també té cabuda en un estil de vida saludable, és una forma més de cuidar la nostra ment a estones on no ens ve de gust fer res més.