Meritxell Viladrich, psiquiatra: "Durant molts anys s’ha estudiat la salut mental i el suïcidi només des d’un punt de vista masculí"

El suïcidi és una de les primeres causes de mort no natural al nostre país, i, tot i això, encara hi pesa sobre un fort silenci social. A la Catalunya central, un grup de professionals fa anys que treballa per canviar aquesta realitat. Amb la voluntat de trencar tabús i crear xarxa, aquest mes de novembre se celebraran les IV Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental de la Catalunya central, sota el lema "El suïcidi, una responsabilitat compartida" impulsades pel departament de Salut, entre altres actors socials.

Les jornades tindran lloc el 7 de novembre a Manresa, el 14 de novembre a Berga i el 21 de novembre a Vic. Hi haurà professionals de la salut mental, el SEM, l'ICS, els Mossos d’Esquadra, l’educació, els serveis socials i l’atenció primària, però també de persones que, des del seu dia a dia, poden tenir un paper clau en la detecció de situacions de risc.

"El suïcidi no és només un tema de psiquiatria o de salut mental, és una qüestió de tots", explica Meritxell Viladrich, psiquiatra de la Fundació Althaia i una de les impulsores de les jornades. "Avui sabem què prevenir passa per sumar mirades i compartir responsabilitats. Mestres, policies, metges, entrenadors, cuidadors o veïns, tots podem tenir un paper en aquesta cadena de prevenció".

Per Jordi Calafell, cap de la Unitat Territorial del SEM a la Catalunya central, aquesta trobada s’ha convertit en un espai essencial per millorar la coordinació entre serveis. "Quan hi ha un intent de suïcidi o una situació de risc, hi intervenen molts agents diferents. Saber què fa cadascú i parlar el mateix llenguatge és clau per donar una resposta eficaç i, sobretot, humana en aquesta mena de situacions complexes".

Les jornades, que es fan de manera itinerant per apropar-se a tot el territori, van néixer el 2014 de la mà de professionals del SEM i de salut mental que necessitaven compartir experiències i eines. Amb el temps, el projecte ha crescut i s’ha convertit en una cita consolidada que es fa cada dos anys i combina formació, reflexió i cura emocional.

Joves i grans

Enguany, el programa posa el focus en dos grups especialment sensibles: la joventut i la gent gran. "Són dos col·lectius molt diferents, però que comparteixen la necessitat de ser escoltats", explica Viladrich. "En els joves veiem molt malestar emocional, temptatives i conductes de risc; en la gent gran, sovint trobem solitud i un suïcidi que passa més desapercebut".

Una de les sessions centrals porta per títol "Entendre i acompanyar el malestar juvenil: entre l’aula i la consulta", i està pensada per a docents i professionals de l’educació. "Els mestres o monitors d’esport són figures molt properes als adolescents", afegeix Calafell. "Són ells qui poden detectar petits senyals, canvis de comportament o de relació, i activar la xarxa de suport abans que sigui massa tard".

En paral·lel, la taula "El valor de mirar amb sentit: prevenir el suïcidi en la vellesa" abordarà la importància de detectar situacions de soledat no desitjada i de mantenir el vincle amb la comunitat com a element protector.

Perspectiva de gènere

Aquesta edició també incorpora la sessió "Mirada de dona en el suïcidi", que analitza la qüestió des d’una perspectiva de gènere. "Durant molts anys s’ha estudiat la salut des d’un punt de vista masculí", comenta Viladrich. "Ara comencem a entendre que el gènere i els rols socials influeixen molt en la manera com vivim el malestar o demanem ajuda. Les dones sovint expressen d’una altra manera el seu patiment, i cal tenir-ho en compte".

A les darreres edicions hi han participat més de 1.200 persones, i enguany les inscripcions tornen a omplir-se ràpidament. "Això ens diu que hi ha interès, però també necessitat de parlar del suïcidi sense por", assenyala Viladrich. "Com més en parlem, més fàcil serà prevenir".

Els mitjans de comunicació també tenen un paper crucial

La prevenció del suïcidi també passa per la manera com se’n parla als mitjans de comunicació. Per això, el departament de Salut i el Col·legi de Periodistes, va organitzar un taller específic adreçat a professionals dels mitjans de la zona per reflexionar plegats sobre com comunicar de manera responsable aquest tema.

Aquest taller, que els organitzadors van batejar com un satèl·lit de les jornades, va néixer de la mateixa filosofia: compartir coneixement, entendre’s i treballar conjuntament. Segons expliquen Montse Xixons, responsable de comunicació de departament, i Mar Martí, presidenta de la demarcació Catalunya central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, l’experiència va permetre crear un espai de confiança entre professionals de la salut i del periodisme. "No era un taller on els periodistes venien només a escoltar, sinó un espai on tots vam aprendre els uns dels altres", van explicar.