Eva Garriga, psicòloga, sobre les "banderes vermelles" en les relacions: «Que no puguis parlar amb un amic és control, que no puguis anar de festa per por a les represàlies és aïllament»

El mite de l’amor romàntic, que moviments socials com el feminisme volen desmuntar, continua més que vigent en l’actualitat i cala sobretot en adolescents i joves. I té un gran impacte en la salut mental de les persones que es veuen involucrades en relacions de parella o amistats tòxiques.

Un dels fets que més preocupa a la psicòloga Eva Garriga, del centre manresà Equip Alastrué, és la concepció que moltes noies joves tenen sobre el terme "respecte" o què significa respectar la parella. Per la seva consulta hi passen adolescents que "per respecte deixen de fer coses o deixen de parlar amb alguns amics, per exemple".

Garriga reflexiona "fins a quin punt s’ha desdibuixat el concepte de respecte que ara el mesurem amb els likes que fem a les xarxes socials" i afegeix que, tot i que són idees que es troba principalment en noies joves, "també hi ha dones adultes que pensen així".

«Que no em pegui»

Garriga ha tingut experiències realment colpidores en consulta, que mostren la gravetat de la situació límit a la qual s’ha arribat a escala social. Detalla que ha visitat a noies joves que per respondre la pregunta ‘què significa per a tu que la teva parella et respecti’ responien dient: "que no em cridi i que no em pegui". Desfer aquesta mentalitat comporta molta feina i, en molts casos, moltes hores de treball psicològic a teràpia. Estar en aquesta situació afecta de forma directa l’autoestima i l’autopercepció de les persones que pateixen violència, fet que pot derivar en condicions patològiques de salut mental.

El principal repte, segons explica la psicòloga, és que les víctimes detectin que estan en una situació de violència abans que sigui extrema. "Hem normalitzat comportaments molt tòxics", lamenta. Per aquest motiu ha creat un decàleg de "banderes vermelles" per tal que es puguin detectar a temps a través de frases senzilles com: "Que no puguis parlar amb el teu amic és control", "que no puguis anar de festa per por a les represàlies és aïllament" o "que no puguis quedar amb les teves amigues és restricció", per donar el nom que toca a cada comportament.

Violència activa

La sociòloga Carmen Ruiz va publicar un estudi en el qual mostrava la violència de gènere en les parelles adolescents com una escala que mostra que la violència activa no és un succés sinó un procés esglaonat i cal prestar molta atenció a qualsevol signe d’alerta.

El primer esglaó d’aquesta progressió és el control de la ubicació, amistats, mòbil, estètic i de les xarxes socials. Garriga detalla que és molt comú "confondre aquestes actituds amb el fet que es preocupin per tu". S’ha trobat amb molts casos de persones que consideren que el fet que algú tingui la teva ubicació en directe les vint-i-quatre hores és una cosa "bonica". Quan una persona propera es troba immersa en una relació així s’ha de ser "carinyosament contundent", terme de la psicòloga Maria Gilibets, i estar present quan la persona demani ajuda.

Un dels gèrmens d’aquests comportaments els trobem en els productes culturals que es consumeixen des de la infantesa. "Portem tota la vida veient pel·lícules on surt un noi problemàtic amb molts traumes que s’enamora d’una noia que pertany a un món completament oposat i ella l’acaba canviant, encara que al principi la tracti força malament, tot acaba bé. Això fa que les persones normalitzin la violència en les relacions de parella", explica Garriga.

La recomanació de la psicòloga no és en cap cas deixar de consumir aquests productes audiovisuals, sinó veure’ls amb una mirada crítica i posant atenció a les actituds tòxiques dels personatges, per comparar-los amb la vida real.

Què és el respecte?

Eva Garriga, des de la seva consulta a l’Equip Alastrué i en les seves visites privades, treballa per tornar a dotar de significat el terme de respecte per tal que les joves puguin detectar les violències.

"El respecte de veritat és reconèixer la dignitat, l’autonomia i la llibertat de l’altra persona", explica. I assenyala una contradicció: "exigir respecte des d’un sentiment de pertinença de l’altre persona, és ja en si una gran falta de respecte".