«M’agrada venir a pintar perquè la companyia és molt maca i em distrec»

La manresana Carme Mañé és un clar exemple de persona gran activa. Amb 94 anys, té una vitalitat envejable i no para en tot el dia. A banda de participar, des de fa una vintena d’anys, al taller de dibuix i pintura que l’Associació de Gent Gran Viure i Conviure al Casal Cívic i Comunitari Manresa-El Castell, al carrer Circumval·lació, fa també tallers de memòria i cursos de català, per no fer tantes faltes d’ortografia quan envia missatges per WhatsApp. Persona vital i inquieta, no vol avorrir-se i, per això, té clar que mai és tard per activar-se i per aprendre.

Quines activitats fa al casal?

Primer vaig començar fent treballs manuals i després em van animar a pintar, que no ho havia fet mai a la vida i vaig començar a fer-ho amb més de 70 anys. Ara aquí només pinto.

Què li aporta la pintura?

M’agrada i gaudeixo pintant. A casa meva també pinto. Trio un dibuix i el pinto i alguns els endevines més que altres... però ja no sé on col·locar-los perquè en tinc més de cent!

Més de cent?

Home amb tants anys que fa que vinc! Com que pinto aquí i a casa... Ja no sé on posar-los, els tinc allà apilats i els miro com si fossin fills meus i penso: «aquest no està tan malament, aquest està més bé...». Jo em faig la crítica.

Per què li va bé venir al casal?

Perquè la companyia és molt maca i em distrec molt i així tinc relació, sinó què faria tot el dia a casa? Parlaria amb les parets! Hi ha dies que no fem gran cosa, només parlem, però ja m’agrada. Si ve una festa, fem un berenar i ens ho passem molt bé. Estem molt units, som una colla i jo em faig amb tothom i hi estic bé.

És important mantenir-se actiu...

Sí, perquè a tot el dia a casa... Però allà tampoc paro, eh? Sempre faig coses tot el dia. En comptes d’anar a passejar agafo un carret que tinc i vaig a comprar i dono molta volta perquè així faig la caminada.

Però el curs de dibuix i pintura no és l’única activitat que fa?

També faig un taller de la memòria a l’esplai de sota a casa i estudio català, que també és una manera de fer memòria perquè haig de rumiar com s’escriu.

Mai és tard per aprendre...

Sí, perquè jo no vaig aprendre gens de català, tot en castellà. Però em sembla que encara faig més faltes perquè ara dubto i abans ho feia de la meva manera! Jo vaig a dormir tard i a mi m’agrada molt llegir, fer el Paraulògic i sudokus, els faig difícils perquè per fer els senzills no val la pena... no paro perquè no sé estar quieta i mirar la televisió no m’agrada gaire. Sempre he de tenir alguna cosa per fer si no m’avorreixo.