No cal esperar que tot surti com imaginem, sinó imaginar cap on ens encaminem amb cada decisió

Hi ha persones que malviuen aferrats a la necessitat de control de la major part de coses que envolta la seva existència. Dic malviure per què un percentatge elevadíssim de les coses que succeeixen al nostre entorn és impossible de preveure o controlar. I si ens entestem en aquest mal hàbit, el més probable és que acabem patint un estrès i una ansietat tan intensa que la nostra salut mental, i física de retruc, acabi malmetent la nostra existència. 

L’educació rebuda, ja sigui en el si de la família com en l’àmbit escolar, esdevé un factor determinant en l’evolució de la personalitat de cada individu, configurant caràcters més flexibles o més intransigents i forjant persones amb més o menys capacitat per adaptar-se als canvis que, inexorablement, es donen al llarg i ample d’una vida. 

Si algú té la necessitat d’esperar que tot allò que l’envolta succeeixi tal com s’ha imaginat, o si creu que les persones de l’entorn han de respondre de la manera que ell considera que és la correcta, aleshores la seva sensació de frustració i desengany amb el món està plenament garantida. 

Cada subjecte actua, respon i pren decisions d'acord amb els seus coneixements, la seva voluntat i les seves experiències, les quals poden -i sovint solen- diferir molt de les d’altres persones, sense que, pel fet de ser diferents, hagin de ser ni dolentes ni equivocades. Tan sols són això: diferents!! 

La capacitat d’adaptar-se i sobreposar-se a cada situació viscuda ajuda les persones a viure la mateixa existència segons als aprenentatges quotidians, a gestionar els fracassos i les frustracions de la manera més natural possible per créixer com a individus, i a ser capaç de conviure en un entorn divers i, moltes vegades, més incert del que ningú voldríem. 

Les incerteses, la diversitat d’opinions o les diferents formes d’actuació, no són, de cap manera, una causa de fracàs o de debilitat davant dels altres, sinó que és una forma natural de qüestionar-se, tant les coses com les actuacions dels qui ens envolten, per extraure’n experiències i conclusions que ens permetin evolucionar cap a un major benestar personal. 

La capacitat per visualitzar cap on volem avançar ens permet prendre decisions concretes i específiques davant de cada situació, adaptar-nos al moment que ens toca viure i sortir-ne tan reforçats com sigui possible. 

Totes les societats estan formades per individus amb trets comuns, però amb fets i actuacions diverses que conformen un mosaic perfecte d’humanitat. I si aspirem a entendre’ns, escoltar i sumar opinions... en comptes de prendre’ns-ho tot com un afrontament personal?