L’entorn social és clau per a la recuperació completa dels TCA

Un trastorn de la conducta alimentària pot comportar conseqüències per als pacients inclús molt temps després de l’estabilització dels principals efectes de la malaltia. Avui és el Dia Internacional per la Lluita dels Trastorns de la Conducta Alimentària, una xacra que cada cop afecta més persones, especialment dones i nenes a partir dels 8 anys, segons els estudis més recents. Es produeixen per diversos factors considerats de risc que poden estar presents en persones sanes o en persones que presenten altres malalties. Tenen greus conseqüències nutricionals, biològiques, psicològiques i socials.

Tal com explica la psicòloga experta en trastorns de la conducta alimentària de l’Equip Alastrué de Manresa, Maria Gilibets, "quan una persona conviu amb un TCA, les conseqüències van molt més enllà del menjar i del cos". També detalla que el tractament no es pot donar per tancat encara que s’hagin estabilitzat els principals símptomes del trastorn.

A llarg termini

Respecte a la recuperació a llarg termini, l’experta comenta que per assolir resultats sostenibles amb la mirada posada en el futur llunyà, "convé treballar en l’arrel del problema". I detalla que les qüestions que solen portar més temps de treball terapèutic són: "la xarxa de pensaments vers el cos i el menjar, la necessitat de control, la dificultat per tornar a connectar amb el cos, saber què sent, quins senyals envia, com tractar-lo amb amabilitat, etc.". També posa l’accent en "la por a no ser suficient, a ser jutjada, apartada o ferida", com un dels punts que cal reforçar en les consultes psicològiques.

"Per a poder sostenir la recuperació a llarg termini és important haver tancat el procés terapèutic amb un treball sòlid en prevenció de recaigudes", explica la psicòloga. En moltes ocasions les recaigudes són presents en els processos de recuperació, però Gilibets apunta que cal "treballar amb la persona les situacions concretes que per a ella poden ser de risc amb l’objectiu d’identificar-les i obtenir recursos per a fer-hi front de manera funcional i saludable".

Vincles personals

El menjar és molt més que la nutrició del cos, és un element central de les relacions socials. És per aquesta raó que Gilibets explica que al llarg de la malaltia "els vincles de la persona poden quedar molt malmesos". En moltes ocasions, és justament l’element social el que més s’ha de tractar, "sol ser un dels principals focus terapèutics especialment en els casos on hi ha risc d’aïllament social".

En aquest sentit, així com una relació de confiança amb els pares és un factor de protecció per no patir un TCA, en la recuperació d’aquest tipus de patologies mentals a llarg termini serà clau "l’acompanyament professional que han pogut rebre els familiars o persones de l’entorn proper durant el procés", segons Gilibets.

Afectacions en tots els àmbits

Quan una persona pateix anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o transtorn per afartament tots els àmbits de la vida del pacient es reben impactes significatius. Segons Gilibets "com són aquestes afectacions dependrà de molts factors com el tipus de TCA concret, la gravetat actual, la fase en què es troba la malaltia, el moment vital de la persona, els recursos que tingui disponibles o la xarxa que la rodeja entre molts altres factors".

La trajectòria acadèmica i professional dels pacients també es pot veure ressentida perquè «pot haver-hi alteracions que dificultin l’atenció, la concentració o la memòria». Tanmateix, «és una àrea on pot haver-hi molta autoexigència i hiperfixació».

‘Cossos sota pressió’

Amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre aquest problema de salut que cada cop afecta més persones, l’Ajuntament de Manresa ha organitzat per avui una jornada sota el títol ‘Cossos sota pressió: mirades crítiques per la diversitat corporal’.

L’Espai Plana de l’Om acollirà un debat entre expertes que reflexionaran sobre els estereotips socials i les conseqüències de la pressió estètica en salut mental.