Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "El cervell no pot processar notícies negatives constantment"

Sílvia Caballol: "Sobredossis de negativitat"

Ivan Garrido

Sílvia Caballol

Sílvia Caballol

Manresa

Sovint sentim a dir que només són notícia els fets morbosos, alarmistes o negatius. I és veritat, hi ha estudis que demostren l’evolució en aquesta direcció dels titulars dels mitjans de comunicació.

Un estudi independent va analitzar com havien variat els titulars de premsa durant els últims 19 anys, analitzant el contingut de 23 milions de titulars publicats en 47 mitjans diferents. Es va descobrir un augment d’aquest tipus de titulars del 314% -un 150% que evocaven por, un 104% ràbia, un 54% tristesa i un 29% sorpresa, perplexitat o fàstic-.

Avui, especialment per als pessimistes, però no només per a ells, no és fàcil gestionar la sobredimensionada negativitat que ens envolta. Un cervell madur pot processar notícies negatives puntualment, però no constantment. Els recursos cerebrals per fer front a un bombardeig emocionalment negatiu sense precedents, com succeeix actualment, són insuficients. Els sistemes límbics no estan preparats biològicament per tanta negativitat -assassinats, violacions, pobresa, guerres, disputes, conflictes-, per tant contingut farcit de càrrega emocional negativa.

Però és clar, la neutralitat i la positivitat no ven, en canvi, el contingut que provoca augment de l’activació emocional té més difusió, enganxa i ven. Els mitjans de comunicació ho saben i ho exploten al màxim. I això és el més preocupant: s’explota la debilitat humana en pro de beneficis econòmics. És preocupant que, com succeí amb el negoci del tabac del segle passat, es posin per damunt interessos purament econòmics, abans que la salut i l’equilibri mental de les persones.

Està documentat que aquest bombardeig negatiu activa els nostres sistemes més primitius d’alerta i defensa que, de forma sostinguda, alteren l’equilibri psicològic de dues maneres: en primer lloc, produint-se habituació, anestesiant els nostres sistemes límbics i tornant a la persona més insensible, desafectiva i sense empatia; i, a més, sensibilitzant els nostres sistemes límbics i sobredimensionant i reaccionant de forma desproporcionada als estímuls emocionals, generant sentiments de fracàs, pessimisme i insatisfacció vital, estats ansiosos i depressius i augmentant la prevalença dels trastorns de l’estat d’ànim, d’ansietat i augment dels suïcidis.

Ambdues estratègies de reacció dels sistemes límbics són perjudicials per a la salut mental de les persones.

Tenint present que tots vivim immersos en aquests filtres insans, què podem fer?

Tracking Pixel Contents