Al·lèrgies infantils: què cal tenir en compte?

Les malalties al·lèrgiques són molt freqüents durant la infància i afecten entre un 25 i un 30% dels nens i adolescents. Les causes més habituals són substàncies presents a l’aire, com els àcars de la pols, el pol·len, els pèls d’animals o alguns fongs, així com determinats aliments. Entre aquests destaquen l’ou, la llet, els fruits secs, el blat, el peix i la soja.

Els símptomes poden variar, però els més comuns són els esternuts, la congestió nasal, la picor als ulls o a la gola i les manifestacions cutànies, com les ronxes o les erupcions. Tot plegat pot afectar de manera significativa la qualitat de vida dels infants, especialment en èpoques com la primavera o la tardor.

Per confirmar si un nen té una al·lèrgia, els especialistes disposen de diferents proves diagnòstiques. Les més habituals són les proves “in vivo”, entre les quals destaca el prick test o prova cutània. Es tracta d’una tècnica segura i eficaç que permet detectar la sensibilitat a pòl·lens, àcars, aliments o pèls d’animals. La prova consisteix a aplicar petites gotes d’al·lèrgens sobre la pell de l’avantbraç o l’esquena i fer una punció superficial amb una llanceta molt fina. Si el nen és al·lèrgic, apareix una petita ronxa similar a una picada de mosquit. Tot i que pot resultar una mica molesta, la majoria dels nens la toleren bé.

Per garantir la fiabilitat dels resultats, cal tenir en compte algunes precaucions, com suspendre els antihistamínics uns dies abans de la prova o evitar l’ús de corticoides tòpics a la zona on s’ha de fer. Els resultats s’interpreten comparant la reacció amb uns controls, i una ronxa de més de tres mil·límetres es considera positiva. Tot i això, un resultat positiu no sempre implica que el nen presenti símptomes importants en el seu dia a dia.

Els especialistes del servei de pediatria d'Althaia recorden que no és el mateix estar sensibilitzat que ser al·lèrgic. La sensibilització indica que l’organisme ha produït anticossos davant d’una substància, però sense provocar símptomes. L’al·lèrgia, en canvi, es dona quan aquest contacte desencadena manifestacions clíniques.

Una altra opció diagnòstica són les proves “in vitro”, mitjançant una anàlisi de sang que mesura els anticossos IgE específics davant de diferents al·lèrgens. Aquesta alternativa és especialment útil quan no es poden fer proves cutànies, per exemple, si el nen té problemes a la pell o pren medicació que podria alterar els resultats.

Finalment, hi ha altres proves més específiques, com els tests epicutanis o del pegat, utilitzats sobretot per diagnosticar dermatitis de contacte, i les proves d’exposició controlada, que són el mètode més precís per confirmar una al·lèrgia alimentària o a un medicament. Aquestes últimes només es realitzen en centres especialitzats, ja que poden provocar reaccions greus.

Les al·lèrgies són habituals en la infància i poden condicionar el dia a dia dels nens. Per aquest motiu, és essencial consultar sempre amb un especialista, que valorarà cada cas de manera individual i indicarà la prova més adequada.

Informació extreta del blog d'Althaia.