Enginyeria social i explotació emocional, eines psicològiques de desinformació i manipulació

Llegim cada dia que estem immersos en l’era de la desinformació i la manipulació dels nostres pensaments per orientar-nos i dirigir les nostres conductes de forma que afavoreixin uns i altres bàndols amb interessos socioeconòmics concrets.
Aquesta constant difusió estratègica, intencionada i molt ben estructurada de notícies, combinant informació verídica, treta del context original, amb narratives falses i emocions enganyoses, que genera confusió i sembra dubtes, pors i desconfiances, està pensada i creada amb una única finalitat: generar molts beneficis per a un determinat, i reduït, grup d’individus.
La manipulació desinformativa constant, amb mentides interessades, a les que estem sotmesos el gruix de les persones, polaritzen i distorsionen els debats, condicionen qualsevol presa de decisions que tinguem pensat de fer i, el que és més greu, ens obliguen a posicionar-nos radicalment per un bàndol o l'altre, marca o tipologia de pensament.
Aquest fenomen ni és nou ni és exclusiu de la nostra època. Ha estat present al llarg de la història coneguda de la humanitat, i actualment el segueixen practicant la majoria d’actors socials, polítics i econòmics que ens envolten.
Fomentar les alabances d’un producte, filtrar les desavinences dels grups contraris o sotmetre les persones a determinades pors i incerteses, són situacions que s’han donat sempre. Abans s’utilitzaven més les eines com les armes, i ara s’utilitzen tècniques emocionals i les xarxes socials per aconseguir els mateixos resultats: sotmetre o aniquilar l’adversari per mantenir la quota més gran de poder possible.
El suprem art de la guerra es basa en l’engany per sotmetre l’enemic sense lluitar. “L’art de la guerra” Sun Tzu
L’actual enginyeria social, amb una manca d’ètica palpable, l’ajuda de la IA, la creació de bombolles informatives i la generació d’emocions ad hoc, s’utilitzen habitualment per a influir i manipular dels comportaments de les persones i encaminar-los cap a objectius, múltiples i diversos, prèviament estudiats.
Aquestes estratègies, altament desestabilitzadores, generen un enorme impacte en la salut mental dels individus, i són especialment efectives en persones i comunitats vulnerables o indecises, que tenen una baixa autoestima i una alta necessitat intrínseca de sentiments de pertinença a determinats grups o classes socials.
Una bona estratègia per lluitar contra aquests fenòmens implica reflexionar sobre les mateixes necessitats i no pas “comprar” tot allò que ens volen vendre, mantenir una bona capacitat d’insight en els missatges que ens fan arribar, i reflexionar sobre totes les coses amb una mirada ampla i una ment oberta.
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe
- Troben el cos de l'home de 78 anys desaparegut aquest dilluns a Pinós
- La Generalitat nega el descompte del túnel del Cadí a un veí de Guils perquè teletreballa
- Mor als 67 anys el restaurador de Sant Fruitós de Bages Salvador Cots Salat
- Busquen un veí de Pinós de 78 anys que ahir a la nit no va tornar a casa
- La Marxa per l'educació des de Manresa amb les bicis i cotxes a 20 per hora se suma a la manifestació unitària a Barcelona
- Dinou joves detinguts a Manresa, entre ells 12 menors, per robatoris amb violència i agressions en grup
- La valenciana a bord del vaixell de l’hantavirus trenca el seu silenci: 'Jo em trobo bé, ens estem cuidant els uns als altres