Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "El narcicista maligne és el més perillós"

Col·loquialment, usem el mot narcisista per referir-nos a persones vanitoses, grandiloqüents, cregudes i egocèntriques, a qui els agrada o necessiten fer ostentació dels seus èxits i parlar constantment d’elles mateixes. Aquesta però és la descripció d’un dels cinc tipus de narcisistes reconeguts clínicament. Aquest tipus, per la seva florida simptomatologia, és fàcil d’identificar. Aquest tipus de narcisista és el conegut com a «grandiós», individus amb una autoestima inflada, arrogants, amb una autopercepció de grandiositat i superioritat i una necessitat d’admiració constant. Però aquest tipus ni és el més freqüent ni és el més perillós. Existeixen els altres quatre perfils de narcisistes, que passen totalment desapercebuts o, fins i tot, són percebuts com a interessants o carismàtics. De fet, són impossibles de reconèixer fins que hom no es converteix en la seva «pressa» o en la seva «víctima».

Anem a veure breument aquests altres tipus de narcisistes. Cal matisar, però, que tots podem tenir algun tret narcisista, però el que aquí exposo és el narcisisme com a Trastorn de Personalitat.

- Narcisista Maligne: El més perillós. Té trets antisocials i psicopàtics, això és, falta d’empatia, alta càrrega manipulativa, tòxica i cruels amb les seves «víctimes», és a dir, frueixen amb el sofriment de l’altre.

- Narcisista Vulnerable: Baixa autoestima i molt insegur. Això el porta a defensar-se de forma tòxica i desproporcionada davant la crítica. Manipulador i complicat fins a l’extrem. El seu objectiu és aconseguir admiració i atenció. Ho necessita i és capaç de tot per aconseguir-ho.

- El Narcisista Encobert: Com tots els narcisistes, busca l’atenció i l’admiració, però ho fa jugant un paper de víctima, mostrant-se tímid i desvalgut. Un cop t’atrapa, el seu comportament es torna tòxic, sempre victimitzant-se i fent sentir a l’altre culpable, no prou comprensiu, no prou atent o no prou vàlid.

- El Narcisista Social: és aquell que necessita destacar, ser el centre d’atenció i d’admiració en un context social. A diferència del narcisista «grandiós», per aconseguir-ho, no desplega la vanitat o egocentrisme, sinó habilitats més elaborades com el sentit de l’humor, l’enginy, el do de paraula o l’ocurrència. Sol ser carismàtic i encantador, però el seu objectiu és sempre egoista: alimentar el seu ego.