Menjarem insectes al futur?

No et veig, però em puc imaginar quina cara fas ara mateix i és que vivim en una societat on l’entomofàgia (la ingesta d’insectes en termes menys tècnics) és una raresa que ens tira molt enrere, però la realitat és que cada vegada hi ha més estudis sociològics, econòmics i científics que en parlen i la recolzen.

Vivim en un món saturat de persones i sembla que la xifra de població global no para de créixer, causant una presència generalitzada de població famèlica i desnodrida, i d’alguna manera ho hem de combatre. Alimentar-se d’insectes no és nou, ja es practica en moltes societats del món com a certes poblacions de Sud-amèrica, el sud-est asiàtic i Europa si contes els caragols; i sovint ho contemplem com una pràctica exòtica o puntual sense tenir en compte els beneficis que aporta.

Segurament ja has sentit a dir que són una gran font de proteïna de gran qualitat i potser inclús que té un gran valor nutricional perquè aporta minerals i vitamines essencials i greixos saludables, i és que, al cap i a la fi, els insectes no deixen de ser animals que es consumeixen sencers, amb tots els nutrients que ells han anat absorbint durant la seva curta vida; per la qual cosa té sentit que siguin petites bombes nutricionals. Si a això sumem la facilitat amb què es reprodueixen, el poc espai que ocupen i la rapidesa amb la qual s’obtenen individus adults aptes per consumir, ens trobem amb un gran recurs per obtenir un aliment altament valuós de forma massiva. Vist així, sense tenir en compte el fàstic que ens faci, no em podeu negar que l’estratègia és brutal.

De fet, potser heu sentit a parlar d’alguns productes adaptats que ja podem trobar al mercat avui dia com ara snacks i barretes, algunes pastes i fideus i inclús alguns dolços com tauletes de xocolata. Aquests productes contenen farina d’insecte en un percentatge més o menys alt, però pensats per amagar-ne el sabor i, sobretot, la textura que és el que tira més enrere.

Ara bé, la producció d’insectes encara s’està estudiant i suposa alguns reptes per la seguretat alimentària, ja que hi ha pocs estudis sobre les espècies més eficients en termes de producció, amb baix risc de causar al·lèrgies (especialment en gent amb al·lèrgies als crustacis) i perquè encara no es coneixen del tot els controls de qualitat químics i microbiològics que s’haurien d’executar en les plantes productives. Si a això hi sumem la inversió que s’hauria de fer en instal·lacions i formació de personal per desenvolupar el sector en si, podem estar segurs que no tindrem insectes als nostres plats de forma comuna en uns quants anys encara.

Aquest és un enfocament que fa anys que existeix i que va creixent a passes petites però constants. De fet, des de 2018 ja hi ha quatre espècies autoritzades per al consum humà a la UE: el grill comú, les larves del cuc de la farina, la llagosta migratòria i les larves d’escarabat del fem; i a Catalunya disposem de la primera empresa de producció de farina de grill apte per a consum humà.

Sens dubte, hi ha empreses dels sectors socioeconòmic i humanitari que estan molt interessats en què aquest sector segueixi creixent per garantir una sobirania alimentària arreu del món i assegurar que les mancances nutricionals no siguin un impediment per al creixement de la població. I tu, creus que arribaràs a menjar macarrons de grill o barretes de larva de cuc de la farina?