Propòsit pel 2026: una dieta sostenible

Arrenquem any nou i us proposo un nou repte: tenir més en compte la sostenibilitat de la nostra dieta. Aprofito que ara molta gent estarà definint o iniciant l’execució de nous objectius per l’any 2026 per parlar-vos d’un propòsit d’any nou que ens hauríem de fixar tots com a societat i que ve recolzat per un informe presentat a Mèxic just a finals de 2025.

La Comissió EAT-Lancet impulsada per The Lancet, una de les revistes científiques amb més renom del món, i amb la participació de científics de renom especialitzats en justícia social, ecologia, sostenibilitat, salut i nutrició, va presentar un nou informe al desembre on parlava dels reptes que tenim a escala mundial per garantir una alimentació saludable i suficient per a tota la població. La conclusió no és nova, però sí que es digna de recordar: hem de tornar a una alimentació basada en matèries primeres locals i, especialment, d’origen vegetal. Si us sembla bé, ho desenvoluparé.

Si bé jo soc consumidora de carn, també soc una gran defensora de reduir-ne el consum per raons ètiques i de sostenibilitat. Com més carn consumim, més obliguem els productors a massificar les produccions i a tenir més animals en menys espai, limitant els recursos per tenir-ne una bona cura; així neixen les macrogranges. A més, en molts casos aquests animals són alimentats amb pinsos a base de cereals i lleguminoses, especialment soja.

No tinc cap problema amb l’alimentació a base de pinso pel bestiar, però la soja és un gran aliment com a tal pels humans, fent que en certa manera aquests pinsos siguin un desaprofitament d'aquest llegum. Per fer-vos una idea: s’estima que a Europa consumim uns 61 kg de soja anual per persona principalment a través del consum de productes animals, però si consumíssim directament una ració diària de soja (que són uns 80 g de gra sec), estaríem consumint 29 kg. És a dir, pel fet de menjar carn alimentada amb soja, estem obligant els agricultors a produir com a mínim el doble de soja necessària per alimentar a una persona o, dit d’una altra manera, si no mengéssim carn alimentada amb soja, podríem alimentar el doble de persones amb el mateix volum d’aquest llegum. I no patiu per la proteïna perquè 100 g de carn tenen uns 21 g de proteïna, mentre que 100 g de soja crua en té 35 g.

L’informe també menciona que és important reduir el consum de productes ultraprocessats per motius de salut i perquè molts d’aquests tenen sucres afegits i olis de menor qualitat nutricional que també contribueixen a pràctiques agràries perjudicials per al planeta, sobretot perquè impliquen la desforestació de zones verges habitades per animals salvatges per guanyar superfície de conreu.

I què fem? Doncs tornar a l’alimentació dels nostres avis: comprar aliments de temporada i proximitat, a poder ser de productors locals que venen sense intermediaris, i recuperar l’amor per la cuina de casa. Hi ha associacions de ramaders i agricultors que s’han unit arreu de Catalunya per oferir cistelles setmanals de productes locals. Busqueu alguna cooperativa als pobles del vostre entorn i segur que trobeu una alternativa que us encaixi i que beneficiï els productors locals. I pel que fa a la cuina, proposa’t aquest any dedicar-te un dia a la setmana a fer un parell de plats de llegums per la setmana; sempre els pots deixar congelats si durant el dia a dia no tens temps. D’aquesta manera estaràs contribuint a una millor salut per tu, pel planeta i per la resta de persones que l’habiten.