"No podem pretendre que tinguin fills parelles que cobren 1.500 euros i en paguen 800 de lloguer"

En les darreres dècades, la maternitat ha experimentat un canvi profund que va molt més enllà de l’àmbit mèdic: les dones són mares cada cop més tard, en un context marcat per la precarietat laboral, l’allargament de l’esperança de vida i una transformació de les prioritats vitals. El Dr. Brescó, cap de la unitat de ginecologia de l’Hospital d’Igualada i president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia considera que hauria d'haver un reordenament de les polítiques públiques per posar el benestar de l'ésser huma al centre.

La maternitat s’ha desplaçat en els últims vint anys a la franja d’edat que va dels 35 als 40 anys cada cop més. Quina interpretació en fa des del punt de vista mèdic?

I si miréssim més enrere, encara veuríem un canvi més dràstic. El món canvia molt i molt ràpid i és evident que hi ha moltes coses que no es poden fer a la mateixa edat que es feien abans. El tema aquí és que el ritme biològic no ha canviat, han canviat les expectatives de vida i ara una persona pot arribar bé als 90 anys, per això una dona de 50 és jove, però no podrà tenir fills.

Hi ha hagut un canvi de mentalitat?

En la meva generació, et casaves i tenies fills, sense pensar-ho massa. Ara la gent es planteja si els fills són o no una prioritat i crec que és millor ara perquè les maternitats són conscients i escollides. Però també és veritat que la gent té por de la maternitat pel seu nivell econòmic i això implica que les nostres societats estan cada cop més envellides. No podem pretendre que parelles que cobren 1.500 euros cadascun o menys i en paguen 800 de lloguer o hipoteca tinguin fills. En les èpoques de crisi baixa la natalitat per por, però aquesta por tarda molt a marxar.

Quines implicacions té el fet que les mares siguin cada cop més grans?

Sobretot un augment de l’esterilitat. O sigui, no ha augmentat el nivell de l’esterilitat com a tal, el que passa és que és més comú en dones més grans i ara cada cop més dones de més de 35 anys es volen quedar en estat.

És més segur un part d’una dona de 39 anys ara que fa vint anys? Què ha canviat?

Completament. El que ha canviat és que ara tenim més coneixements. El que avui és un dogma de fe, demà ens podem adonar que ha quedat obsolet i hem de pensar en solucions més modernes. El control de l’embaràs ha evolucionat de forma exagerada, però també s’ha avançat molt en la detecció d’anomalies al fetus. Avui dia, quan neix un nen amb síndrome de Down és perquè les famílies ho han decidit perquè gairebé en el 100% d’ocasions se sap abans.

La situació actual ha obligat a accelerar la creació de protocols per parts de dones de més de 35 anys?

La medicina evoluciona en funció de les necessitats de la població. El que vam viure durant la pandèmia va ser increïble, la covid hauria portat milions i milions de morts, però com la societat es va implicar i es van posar molts calés en la investigació i es va poder gestionar una pandèmia mundial en un temps rècord. La medicina és dinàmica, però encara queda molt per conèixer perquè el metge realment cura molt poqueta cosa, el que fem sobretot és tractar els símptomes.

Després de tota una carrera a l’Hospital Universitari d’Igualada, com pensa que serà el perfil de les mares d’aquí a deu anys?

Dependrà de l’evolució de la societat. Si seguim com fins ara tindrem un problema gros perquè tot això és una reacció en cadena. La davallada en l’índex de natalitat no és un tema de l’edat de les mares, és un problema de polítiques públiques. Hem de mirar de trobar polítics que mirin més enllà de dos centímetres del seu nas i que facin polítiques públiques per ajudar a potenciar les famílies i en definitiva, l’ésser humà. Si no fem polítiques per l’ésser humà, què ens queda? Gràcies a Déu ara la societat és més igualitària, però no podem oblidar el cicle biològic de la vida. Una dona ha de tenir les mateixes possibilitats que un home, també tenint en compte que la dona ha de poder ser mare i prendre’s un descans amb garanties que quan estigui preparada per tornar a l’entorn laboral, tindrà les mateixes llibertats i estarà en igualtat de condicions amb els homes.

Les polítiques públiques s’han d’orientar més en la direcció de donar facilitats a les parelles joves?

Per molt que vulguem, si ens posem a tenir fills als 50 anys, no en tindrem, o en tindrem molt pocs. El cicle biològic no ha canviat, tot i que ara l’esperança de vida sigui molt més elevada. Hem de tenir la capacitat de poder parar per tenir els fills i després facilitats per gestionar la família.

Com creu que s’arribaran a desenvolupar aquesta mena de polítiques?

Algú haurà de ser el primer. No és el nostre cos el que s’ha d’adaptar a la societat, és la societat la que s’ha d’adaptar al nostre cos. Ara podem reproduir el que passa dins el cos a fora amb la reproducció in vitro, però no crec que potenciar això sigui el camí a seguir. El que hem de fer com a societat és cuidar dels humans, està molt bé la robòtica i la tecnologia, però sense humans no és res. Els diners els hem de destinar a cuidar-nos, no a pagar sous dels polítics, que és el que estem fent.

El mateix passa amb les eines d’intel·ligència artificial (IA).

La gent té por que la IA li prengui la feina quan hauria de ser al revés, han de ser eines que t’ajudin a fer la teva feina millor, de manera més eficient. Està clar que la IA no pot suplir la feina que fa un metge, ho dic per les declaracions de la consellera de Salut, que va dir que les IA podien fer els diagnòstics millor que els professionals. Un metge sense la seva part humana no és res. Els que manen haurien d’entendre què significa tenir cura d’un ésser humà, perquè fins que això no passi la gent viurà angoixada.