Les conseqüències de les nostres accions

Parlar de moralitat i de judicis de valors sempre és un tema complex i que, fàcilment, genera opinions controvertides entre els opinadors d’allò que es considera correcte o incorrecte.

Aquesta teoria ètica pressuposa convencions morals individuals, culturals i d’entorns socials concrets, enfront de les possibles veritats universals o absolutes que ens igualen a tots. Es defensen uns ideals com a plantejaments individuals, propis de moments concrets en el si d’una societat específica i que pot molt ben ser que canviï amb el temps.

Grans pensadors de la història s’han posicionat a favor de l’intel·lectualisme moral universal (Sòcrates), i també altres (Nietzsche) l’han qüestionat obertament.

No seré pas jo qui es plantegi de treure’n l’entrellat entre un corrent ètic i l'altre. Amb aquestes quatre línies el què em proposo és posar sobre la taula un mer punt de vista que permeti reflexionar-hi, criticar-lo o bé compartir-lo.

El natural és que qualsevol persona es posicioni davant d’una idea, i actuï, en funció dels seus coneixements, formació, experiències i educació rebuda. Massa vegades, però, aquesta radicalització i enrocament en un posicionament, únic i veritable segons els seus defensors, s’excusa amb una mirada curta (curtíssima) de tots aquests elements, que els permet radicalitzar els seus posicionaments davant dels altres, eludint les mateixes responsabilitats davant les conseqüències que comporten a la resta d’individus amb qui conviuen.

La meva discrepància amb el relativisme moral, tan usat i abusat en el nostre temps, no rau en el fet que els individus tinguin més o menys capacitat a l'hora de defensar una idea o altra, sinó en les veritables conseqüències, generalment negatives i fins i tot desastroses, que provoquen, amb decisions simplistes i desafortunades, a la resta de persones que els envolta.

Cal tenir molt presents les conseqüències de les accions que duem a terme, ja que el realment interessant és que les decisions que prenguem millorin substancialment l’statu quo actual, tant el propi com el col·lectiu:

• Si del que parlem és de prendre decisions per millorar un entorn o situació personal concreta, aleshores és bo que mirem en el nostre interior (coneixements i experiències) i actuem d'acord amb les nostres necessitats per assolir els propis objectius, amb determinació i convenciment. Comporta una millora del Jo.
• Si, per contra, de què parlem és d’actuar dins d’un col·lectiu, aleshores les nostres decisions han d’estar encaminades a aportar millores i beneficis per a la majoria de persones que conformen aquesta comunitat, i no només la d’uns pocs individus. Comporta una millora del nosaltres.

I en tots dos casos crec que l'única i exclusiva limitació que hem de tenir molt present a l'hora de decidir on i com actuar és: els meus drets acaben just on comencen els dels altres!!