Quins efectes té dormir malament en la salut física i mental?

Dormir és una funció vital tan rellevant com menjar o respirar, però sovint és el gran oblidat en una societat accelerada. Dormir poc o malament provoca cansament, però a més a més augmenta el risc de malalties cardiovasculars, metabòliques i de salut mental. El Dr. Josep Ramon Cugat, pneumòleg de la Fundació Althaia, referent en trastorns del son a la Catalunya central, ho té clar: "Dormir no és temps perdut; mentre dormim, el cos treballa intensament".

L’expert recorda que durant molts anys es va considerar el son com un "temps mort" en què el cos no treballava. Avui, la ciència demostra tot el contrari. "Cada cop tenim més evidència que dormir és tan essencial com menjar o respirar", explica el Dr. Cugat.

Mentre dormim, el cervell es regenera, es consoliden els aprenentatges -especialment en infants i joves- i el cos es recupera físicament. El son també està estretament relacionat amb la regulació de la gana, el sistema immunitari i la regeneració muscular, un aspecte clau en persones que fan activitat física.

Quantitat i qualitat

Quan parlem de descans, la qualitat del son és tant o més important que la quantitat d’hores que es dorm. "El son no és estàtic al llarg de la vida: de petits dormim més, i amb els anys les necessitats canvien", assenyala el pneumòleg.

El Dr. Cugat utilitza una metàfora clara: "Dormir és com baixar una escala. Els primers graons són les fases superficials, però les més profundes són les realment reparadores". Si el son es fragmenta, amb despertars freqüents, soroll o estrès, costa arribar a aquestes fases profundes i el son no és reparador. Quan hi ha un son que no és reparador durant la nit, no hi ha sensació d’haver descansat bé, tot i que la quantitat d’hores al llit hagi estat l’adequada.

A més, tal com recorda el Dr. Cugat, "som animals diürns i depenem dels ritmes circadians. Quan els alterem, com passa amb el jet lag, els torns nocturns o els horaris laborals irregulars, el cos ho nota". Detalla que una pregunta senzilla per orientar-nos és si ens llevem descansats o no.

Del cansament a la malaltia

A curt termini, els efectes de dormir malament són evidents: més cansament, irritabilitat, manca de concentració i pitjor rendiment laboral o escolar. Però a llarg termini, els riscos són molt més greus.

Dormir malament de manera habitual s’associa a alteracions hormonals, hipertensió, diabetis, obesitat, malalties cardiovasculars, depressió i fins i tot malalties neurodegeneratives.

"Sovint normalitzem viure cansats, però el cansament crònic no és normal" alerta el Dr. Cugat. Detalla que en la unitat de pneumologia ha detectat que les exigències laborals, la criança i la sensació d’haver d’arribar a tot fan que moltes persones retallin hores de son, fet que genera un impacte directe molt important en la salut global de les persones.

Trastorns del son

L’insomni és el trastorn del son més conegut i també el més prevalent, especialment l’insomni de conciliació. "Vivim en una societat que ens demana ser superhumans: arribar a tot i, a les onze de la nit, encara tenim el dia al cap", explica l’especialista. Per anar a dormir, el cos necessita un ritual de transició entre l’estat de vigília i el descans, detalla el Dr. Cugat.

Però l’insomni no és l’únic problema. També hi ha les patologies obstructives, com l’apnea del son, la síndrome de les cames inquietes, les alteracions del ritme circadià o parasòmnies com la narcolèpsia, una malaltia poc freqüent però molt incapacitant.

L’apnea del son és cada vegada més freqüent i, segons el Dr. Cugat, té una prevalença especialment alta a la Catalunya central. Durant la nit, la via aèria es col·lapsa a la zona del coll "com si aixaféssim una mànega" i l’aire no pot circular correctament. Això provoca baixades d’oxigen, despertes inconscients i un descans de mala qualitat, amb un augment del risc d’infart. L’excés de pes i la manca d’exercici són factors habituals en les persones que pateixen aquest trastorn, però no els únics. Diagnosticar i tractar l’apnea a temps és clau per prevenir complicacions greus.

Son, estrès i salut mental

Pel Dr. Cugat, la relació entre l’estrès i la qualitat del son "és un binomi que va de la mà". L’estrès empitjora el son, però dormir malament també augmenta l’ansietat. El resultat és una pitjor qualitat de vida. Un bon descans pot ajudar a prevenir i millorar problemes de salut mental lleus o moderats, i és una eina sovint infravalorada en la prevenció d’aquestes afeccions .

Pantalles, horaris i hàbits

Vivim en una societat que dorm menys del que cal. Les pantalles hi tenen molt a veure. "La llum blava és un gran estimulador del cervell, i el contingut que consumim també ens activa", adverteix el Dr. Cugat. Les recomanacions per tenir un son més reparador són clares: evitar pantalles a partir de les 8 del vespre; utilitzar llums càlides (menys de 2.700 kelvins); sopar d’hora i evitar alcohol i cafeïna al vespre i mantenir horaris regulars, també els caps de setmana així com dormir amb la màxima foscor possible a l’habitació. "Hauríem de fer una mica com les gallines: quan es pon el sol, començar a relaxar-nos", apunta l’expert.

Consultar un especialista

Un primer criteri orientatiu per saber si s’ha de consultar o no a un especialista és que si els problemes de son només apareixen entre setmana, sovint estan relacionats amb l’estrès i el ritme de vida. Si també es mantenen els caps de setmana o durant les vacances, cal fer un estudi més aprofundit per descartar una patologia subjacent, tal com explica el Dr. Cugat.