Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "La ciència continua investigant per entendre com els disruptors endocrins impacten en la salut humana"

Avui convivim amb una gran quantitat de productes que contenen disruptors endocrins (DE): colònies, cremes, detergents, aliments processats, sabons, xampús o fins i tot la roba que portem. Són substàncies que penetren al cos per inhalació, ingesta o a través de la pell i s’hi van acumulant, ja que el nostre organisme no les pot eliminar fàcilment.

Els productes que els contenen sovint en tenen quantitats reduïdes, però quan se n’usen molts —desodorant, colònia, netejador de la llar, envasos de plàstic, paelles antiadherents…— es produeix el que s’anomena «efecte còctel», un fenomen preocupant que encara no ha provocat una regulació que l’eviti.

La recerca científica ha relacionat l’exposició acumulada amb problemes de fertilitat, alteracions menstruals, canvis hormonals, disfuncions tiroidals, afebliment del sistema immune, afeccions cutànies o risc de certs càncers. Però la meva mirada sobre aquestes substàncies va més enllà de la salut física: la psicologia i la neurociència han posat el focus en els seus efectes sobre el cervell, especialment en les etapes més vulnerables — fetal, infància i adolescència—, en què una mínima alteració hormonal pot tenir efectes amplis i persistents.

El sistema endocrí regula les hormones clau pel desenvolupament cerebral: estrògens, testosterona o tiroxina. Els DE poden imitar o bloquejar aquestes hormones, alterant la maduració neuronal, les connexions sinàptiques i la plasticitat cerebral, essencial per la memòria, l’aprenentatge i la capacitat d’adaptació.

Diverses substàncies han estat assenyalades com a especialment preocupants: bisfenol A (BPA), ftalats, policarbonats, parabens, BHA, BHT, alquilfenols, PFAS, acrilamida, oxibenzona, microplàstics o el genèric «perfum», que no especifica mai els seus components. Els estudis indiquen efectes en tres dimensions cerebrals: cognitiva (disminució de l’atenció, de la memòria de treball i de la velocitat de processament), Emocional i conductual ( més irritabilitat, ansietat i estrès) i neurobiològica (canvis en l’hipocamp i el còrtex prefrontal, volum cerebral anòmal, inflamació neuronal i estrès oxidatiu)

No parlem d’efectes immediats ni evidents, sinó de factors moduladors que poden augmentar la vulnerabilitat a trastorns físics, hormonals o psicològics amb el pas dels anys. Per això, fins que no existeixi una regulació clara de l’efecte còctel, la millor estratègia és adoptar una actitud crítica i informar-se sobre allò que comprem i consumim.

La ciència continua investigant per entendre amb precisió com aquestes substàncies impacten en la salut humana. Mentrestant, la contaminació de l’aire, del sòl, dels aliments i dels productes d’ús quotidià ens obliga a ser més conscients que mai. Aquell qui hauria de protegir-nos sovint arriba tard; per això, cal un canvi de mentalitat: menys passivitat i més consciència en les nostres decisions de consum.