L’amplitud del TEA inclou perfils fins ara invisibilitzats

L’amplitud de perfils que s’inclouen dins el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) permet diagnòstics cada vegada més precisos i personalitzats. L’eliminació de la nomenclatura "Asperger" en la darrera edició del manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-5) va permetre que persones que fins aquell moment no estaven incloses en cap categoria, rebessin un diagnòstic. Ho explica Sílvia Delgado, psicòloga del servei de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de la Fundació Althaia.

Segons detalla l’experta, abans es diferenciava entre autisme i síndrome d’Asperger, però la comunitat científica va acordar agrupar-ho tot sota la nomenclatura de TEA perquè "les àrees d’afectació, que són la comunicació social, els patrons de conducta, la rigidesa cognitiva i la regulació emocional; són els mateixos. El que varia és la manera com es manifesten, la severitat i les necessitats de suport".

Un espectre amb més diversitat

Tal com explica Delgado, l’ampliació de tipologies d’afeccions que s’inclouen dins el TEA "permet afinar millor els perfils que abans quedaven invisibilitzats i centrar-nos en les necessitats individuals".

Abans es pensava que era un trastorn exclusiu de la infància, i molts adults rebien diagnòstics erronis. De fet, revela que "s’estan fent cada vegada més diagnòstics en l’edat adulta" i destaca el fet que sovint aquests diagnòstics tardans "són molt reveladors perquè d’alguna forma dona sentit a la manera de ser d’aquestes persones i ajuda a buscar estratègies per millorar la qualitat de vida". També revela, però, que per altres persones "pot generar un estigma, especialment en l’àmbit laboral".

El gran mite: la falta d’empatia

Precisament sobre l’estigma social que porten associats els trastorns de l’àmbit de salut mental, un dels més estesos en les persones amb TEA és que són persones sense capacitat de sentir empatia. La psicòloga del CSMIJ diu que "és un mite que s’ha anat desmuntant amb la pràctica clínica i la investigació". Això sí, concreta que de vegades poden presentar "una empatia que no és la neurotípica". I que fins i tot «alguns casos poden presentar híper o hipoempatia, una gran sensibilitat al patiment dels altres».

Aquest mite sorgeix perquè les persones amb TEA tenen una percepció diferent de les situacions socials i poden tenir més dificultats a l’hora d’interpretar gestos o modulacions de la veu. Segons Delgado, "necessiten una informació més explícita de les situacions socials". També es poden presentar híper i hiposensibilitats, que són "una resposta excessiva a determinats estímuls com molèsties intenses davant la llum, els sorolls, les textures o determinades olors".

Un entorn comprensiu

Un dels factors que ajuda a millorar la qualitat de vida de les persones amb TEA és gaudir d’un entorn social i laboral que sigui comprensiu amb les seves necessitats. Per aquest motiu, segons detalla Delgado, "el treball terapèutic se centra molt en l’acompanyament, en ajudar a entendre el funcionament social normotípic i trobar entorns educatius i laborals que s’adaptin millor a les característiques de cada persona".

És justament per aquest motiu que la psicòloga destaca la importància de la detecció precoç: "és clau, sobretot en la infància, perquè afavoreix una millor trajectòria evolutiva, tot i que hi pot haver comorbiditats que compliquin el pronòstic".