Com afecta l'estrès a la digestió?

Segur que has sentit algun expert donant consells sobre la importància de menjar assegut, en calma i sense distraccions. I és que menjar és un acte quotidià que solem fer de manera automàtica (jo mateixa em declaro culpable de dinar mentre treballo quan hi ha molta feina) però la digestió és un procés molt més complex del que sembla. Implica una coordinació fina entre els sistemes digestiu, nerviós, endocrí i immunitari i, en aquest equilibri delicat, l’estrès hi té un paper clau i sovint infravalorat.

Cada vegada més persones pateixen molèsties digestives persistents sense que les proves mèdiques mostrin una causa orgànica clara. En molts casos, l’origen del problema no és tant què es menja, sinó en quin estat físic i emocional es fa. L’estrès no només es manifesta en l'àmbit mental: també s’expressa a través del cos, i especialment de l’intestí.

Des d’un punt de vista fisiològic, l’estrès és la resposta del cos davant d’una amenaça percebuda. Aquesta resposta és útil i adaptativa en situacions puntuals, però esdevé problemàtica quan es manté en el temps. L’estrès crònic, tan habitual en la vida moderna, manté l’organisme en un estat d’alerta constant que interfereix amb funcions bàsiques com la digestió.

El sistema nerviós autònom regula la digestió i es divideix en dues branques principals: el sistema simpàtic, associat a l’activitat física i cerebral i a la resposta de lluita o fugida, i el sistema parasimpàtic, responsable del repòs i la digestió. Quan l’estrès activa de manera sostinguda el sistema simpàtic, el cos prioritza la supervivència immediata i redueix totes aquelles funcions que no són essencials, com la producció de saliva, la secreció d’enzims digestius o la motilitat intestinal. Tant un excés com un dèficit d’àcid a l’estómac poden provocar símptomes com acidesa, pesadesa o sensació de plenitud. A l’intestí, l’estrès pot alterar el ritme del trànsit intestinal, donant lloc a diarrea, restrenyiment o una alternança de tots dos.

Un altre element clau és l’eix intestí-cervell, una xarxa de comunicació bidireccional que connecta el sistema digestiu amb el sistema nerviós central. L’intestí conté milions de neurones i produeix neurotransmissors com la serotonina, fet que explica per què l’estrès pot empitjorar els símptomes digestius i, alhora, per què el malestar intestinal pot afectar l’estat d’ànim.

A més, situacions d’estrès sostingut també poden alterar la composició de la microbiota, reduir la diversitat bacteriana i afavorir processos inflamatoris de baix grau, augmentant la sensibilitat digestiva, la malabsorció de nutrients i contribuint a la persistència dels símptomes. Per no parlar d’afeccions extraintestinals com alguns problemes dermatològics que es poden resoldre amb una restauració de la barrera intestinal.

Cuidar la digestió, per tant, no passa només per escollir bé els aliments, sinó també per crear un context adequat per menjar. Fer els àpats amb calma, asseguts, sense pantalles i amb una masticació conscient afavoreix l’activació del sistema parasimpàtic. A més, dormir prou, incorporar moviment suau al dia a dia i buscar estratègies realistes de gestió de l’estrès poden tenir un impacte directe i positiu sobre la salut digestiva. Entendre la relació entre estrès i digestió permet adoptar una mirada més global i compassiva sobre els problemes gastrointestinals. Sovint, el primer pas per millorar la digestió no és canviar el plat, sinó reduir la pressa i l’estat d’alerta amb què ens asseiem a taula.