Catalunya reordena el mapa sanitari: a quina àrea quedarà integrada ara la teva comarca?

La Conselleria de Salut, de la mà de Cairos (el comitè de reforma de la sanitat catalana presidit per Manel del Castillo, gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona), ha dissenyat un nou mapa sanitari del país després de 18 anys sense actualitzar-lo. A grans trets, Catalunya passarà a estar dividida en 30 àrees integrades de salut (AIS), en què els hospitals distribuïts i l’atenció primària treballaran de manera “integrada” juntament amb els dispositius de salut mental, salut pública, els sociosanitaris o el món local (entre d’altres). Aquells hospitals on costa més cobrir places, com poden ser els comarcals, compartiran metges per evitar-ne el tancament.

Salut creu, a més, que aquesta fórmula acabarà amb la fragmentació que pateix Catalunya i que el pacient deixarà de tenir la sensació que circula d’un servei a un altre sense que ningú li doni resposta. La conselleria espera veure una reducció de gestions, menys visites duplicades i evitar els desplaçaments innecessaris. El pacient passarà a estar al centre. La primària serà l’eix vertebrador de cada AIS i el model deixarà de ser, com fins ara, “hospitalocèntric”. La conselleria engegarà les proves pilot d’aquestes 30 AIS a l’abril i espera que entrin definitivament en funcionament d’aquí a un any.

Aquestes són les 30 noves àrees integrades de salut a Catalunya

1. Aran
2. Alta Ribagorça – Pallars – Alt Urgell
3. Cerdanya – Berguedà – Bages – Solsonès – Moianès – Calaf
4. Ripollès – Osona
5. Camprodon – Garrotxa – Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior
6. Alt Empordà
7. Baix Empordà
8. Alt Maresme – Selva Marítima
9. Maresme Central
10. Barcelonès Nord – Baix Maresme
11. Baix Montseny – Vallès Oriental Central
12. Baix Vallès
13. Vallès Occidental Est
14. Vallès Occidental Oest
15. Barcelona Nord
16. Barcelona Dreta
17. Barcelona Litoral Mar
18. Barcelona Esquerra
19. L'Hospitalet – El Prat de Llobregat
20. Baix Llobregat Centre i Fontsanta
21. Baix Llobregat Litoral i Viladecans
22. Baix Llobregat Litoral i Sant Boi – Baix Llobregat Nord
23. Anoia – Cervera
24. Alt Penedès – Garraf
25. Baix Penedès
26. Alt Camp – Conca de Barberà – Tarragonès
27. Baix Camp – Priorat
28. Terres de l’Ebre
29. Lleida Oest
30. Lleida Est

El repte: l’envelliment poblacional

El teló de fons d’aquesta reorganització és l’envelliment de la població i la jubilació de sanitaris, els grans reptes que afronten els sistemes sanitaris de tot Europa. A Catalunya, els majors de 80 anys s’han multiplicat per tres en els últims 40 anys i superaran el 10% de la població total el 2060. A més, el 70% dels catalans de més de 65 anys tenen una malaltia crònica. Els majors de 65 anys també representen el 62% dels hospitalitzats a Catalunya. Un 20% de la població genera el 60% dels ingressos hospitalaris, segons càlculs de Salut. I la demanda —per part de pacients cada vegada més crònics— continuarà creixent.

Cada pacient crònic tindrà un pla d’actuació compartit entre tots els professionals i amb els seus cuidadors, per evitar visites innecessàries i potenciar les telemàtiques.

Segons la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, les AIS estaran marcades per la proximitat, la cooperació amb el món local, la coordinació assistencial, la continuïtat en l’atenció, l’equitat territorial, l’eficiència i la calidesa. “No són àrees administratives, sinó funcionals, i el seu objectiu és integrar serveis allà on viuen les persones”, ha precisat Plaza en roda de premsa aquest dimarts.

Com notarà el ciutadà aquest canvi?

Un pacient crònic (perfil que creix a causa de la longevitat cada vegada més gran) comptarà amb un pla d’actuació compartit entre tots els professionals (d’atenció primària, urgències o sociosanitaris) que l’atenen. Aquests professionals tindran plataformes per comunicar-se entre ells i acordar el full de ruta a seguir. En el pla també hi tindrà pes l’entorn cuidador del pacient, amb l’objectiu d’evitar visites innecessàries i potenciar aquelles que es puguin fer telemàticament.

Manca de sanitaris

La manca de professionals sanitaris (a causa de qüestions demogràfiques) és un altre dels problemes que afronta avui la sanitat. El 56% dels nous metges col·legiats a la província de Barcelona el 2024 eren estrangers. “A Catalunya tenim 68 hospitals per a vuit milions d’habitants. Són molts més que els que tenen altres comunitats. Tenim hospitals cada 25 quilòmetres i aquest model té coses bones, però d’altres no tan bones, perquè es van construir en un moment en què hi havia superàvit de professionals. Ara no n’hi ha i ens costa cobrir totes les places. Per mantenir aquests hospitals hem de fer esforços”, ha explicat el doctor Manel del Castillo. Ha posat un exemple: que totes les cirurgies d’una determinada àrea integrada de salut es facin en un sol hospital d’aquella àrea.

“No podem mantenir 68 hospitals a Catalunya i que competeixin entre ells per buscar professionals. Precisament perquè no volem tancar hospitals, diversos hospitals hauran de compartir metges”

Manel del Castillo

— President de Cairos

Del Castillo ha negat que es tracti d’una “concentració de serveis” perquè Salut no executarà cap “tancament”, ha insistit. Es tracta d’una “integració sanitària”, un model que ja segueixen altres països europeus. “No podem mantenir 68 hospitals i que competeixin entre ells per captar professionals. Si ara l’Hospital de Vic competeix amb el de Campdevànol per trobar metges, guanyarà el primer. Precisament perquè no volem tancar hospitals, diversos hospitals hauran de compartir metges entre els seus serveis”, ha detallat.

Així es podrà “garantir”, per exemple, que les vacances i baixes estiguin cobertes. Salut creu que és “l’única manera” de mantenir oberts aquests 68 hospitals. “Barcelona és una aspiradora que es queda amb tots els sanitaris”, ha afegit Del Castillo.

Prova pilot

Més de 300 professionals i agents del sector sanitari han participat aquesta tarda en una jornada a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat en què s’ha presentat el nou mapa sanitari de Catalunya. El nou mapa adoptarà una planificació territorial per objectius compartits que garanteixi l’equitat i la sostenibilitat del sistema.

En aquest sentit, es preveu una evolució de les 43 àrees de gestió assistencial (AGA) —centrades fins ara en la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària bàsica, amb un model “molt hospitalocèntric”, segons Aina Plaza— cap a les 30 àrees integrades de salut (AIS), que han de permetre una veritable integració territorial dels serveis de proximitat amb el nucli central en l’atenció primària. A més, la planificació haurà de ser dinàmica, flexible i adaptada a les característiques específiques de cada territori. Les AIS seran, per tant, la nova manera d’organitzar els serveis de salut al territori.

Salut, mitjançant Cairos, ha obert aquest dimarts la convocatòria perquè les entitats que formen part d’aquestes 30 AIS presentin la seva candidatura per desplegar com a prova pilot els programes que la conselleria ha agrupat en quatre àrees: salut comunitària i territorial, atenció domiciliària integrada, contínuum assistencial entre primària i hospitalària i un programa de garantia d’accessibilitat, qualitat i equitat. Aquestes proves pilot, que començaran a l’abril, seran “laboratoris de transformació” del sistema de salut i la conselleria espera que estiguin desplegades i en funcionament d’aquí a un any.