Un canvi radical en l’actitud vers la discapacitat: "Era impossible tirar endavant sense un objectiu"

L’actitud vers la discapacitat i l’estigma que hi té associat tenen un impacte grandiós en la qualitat de vida de les persones. Són les conclusions a les quals arriba un article publicat recentment a la revista Frontiers in Psychiatry i també a les que es pot arribar després d’una conversa amb Marc Àlex Clavé. Aquest jove de 25 anys ha viscut tota la vida afectat d’hemiparèsia dreta provocada per un ictus que va tenir poc després de néixer i la seva vida va ser complicada des de l’inici: "Quan a l’escola et fan bullying i els professors de la universitat et diuen que no arribaràs a ser res a la vida, et qüestiones moltes coses". El seu estil de vida no era ideal, però tot això va canviar el dia que el seu germà Jordi va tenir un accident en què per poc no es mor.

Quan Clavé va veure el seu germà al llit de l’hospital a punt de marxar del món, alguna cosa en ell va canviar. "Vaig sentir que havia de fer un canvi radical en la meva vida per poder estar allà pel meu germà, igual que ell ho havia estat per a mi durant tota la meva vida", explica. Per això va començar a cuidar la seva alimentació, a rebre ajuda psicològica per gestionar els traumes del passat i a posar-se en forma perquè "era impossible tirar endavant sense un objectiu".

A partir de llavors va veure que la seva qualitat de vida millorava, i el seu germà s’anava recuperant de forma molt progressiva. Com a bon exemple de superació, Clavé es mostra agraït per la seva vida i la seva situació que considera "privilegiada" perquè "he estat a temps de canviar el rumb de la meva vida i he sigut capaç de veure les coses d’una altra forma".

Tècniques de teràpia que es converteixen en llibre

Quan Marc Àlex Clavé va començar les sessions amb la psicòloga una de les recomanacions que li va fer va ser que escrivís com una forma de deixar anar tot el que li estava passant i també les seves experiències passades. D’aquí va néixer el projecte ‘Segones oportunitats’ un llibre on Clavé exposa totes les seves vivències i que va presentar a la Biblioteca d’Igualada.

En aquest col·loqui, l’autor va conversar amb els assistents i va fer una reflexió relacionada a com el món inclou les persones amb discapacitat: "abans era una persona que sempre em queixava de la meva discapacitat perquè m’han tractat malament, però quan vaig anar amb el meu germà Jordi a l’institut Guttmann (dedicat a la neurorehabilitació) vaig conèixer històries de superació molt impactants i em vaig adonar que en realitat jo soc un afortunat". Tal com detalla al llibre, l’accident laboral d’en Jordi va marcar un punt d’inflexió en la seva vida i va fer "que veiés la vida amb més claredat que mai".

Gràcies a la força mental que li va fer prendre consciència de la seva "situació privilegiada", ha aconseguit fites de les quals es mostra molt orgullós, com el fet d’haver-se graduat en ADE a Lleida, tot i que els professors li recomanaven que deixés el grau perquè "no arribaria enlloc".