Influencers sobre nutrició: ens en podem refiar?

Cada matí, milions de persones obren Instagram, TikTok o YouTube i es troben amb consells nutricionals presentats en format breu, atractiu i aparentment senzill. Esmorzars “antiinflamatoris”, batuts “detox”, suplements imprescindibles o dietes que prometen resultats espectaculars en poques setmanes. Els influencers de nutrició s’han convertit en una de les principals fonts d’informació alimentària a internet. Però qui regula el que recomanen?

La democratització de la comunicació ha permès que professionals qualificats comparteixin coneixement útil i rigorós: dietistes-nutricionistes col·legiats, metges o investigadors utilitzen les xarxes per combatre mites i apropar l’evidència científica a la població general. El problema és que paral·lelament també hi ha perfils sense formació acreditada que difonen missatges simplistes, alarmistes o directament falsos. I, com que l’algoritme premia les reaccions i visites, sovint aquest segon grup gaudeix de més reconeixement i acaba arribant a més gent.

Un dels riscos principals és la difusió d’informació falsa o treta de context. Conceptes complexos com el metabolisme, la microbiota intestinal o la resistència a la insulina es redueixen a eslògans fàcils de consumir. Aquest relat simplificat no només desinforma, sinó que pot generar culpa, por o relacions poc saludables amb el menjar.

La manca de regulació clara en l’àmbit digital agreuja la situació. Tot i que la legislació sobre publicitat obliga a identificar continguts patrocinats, no sempre és fàcil distingir una recomanació honesta d’una col·laboració comercial encoberta. Molts influencers monetitzen el seu contingut a través de codis de descompte i afiliacions amb marques de suplements, productes “fitness” o plans d’aprimament. El conflicte d’interessos és evident: quan el model de negoci depèn de vendre una solució, el discurs tendeix a exagerar el problema.

A més, la lògica de les xarxes fomenta el testimoni personal per sobre de l’evidència científica. “A mi m’ha funcionat” es converteix en argument central, malgrat que l’experiència individual no pot extrapolar-se a tota la població. Factors genètics, culturals, socioeconòmics i de salut prèvia condicionen la resposta a qualsevol pauta alimentària. La ciència de la nutrició és contextual i probabilística; les xarxes, en canvi, premien la certesa absoluta.

Les conseqüències no són menors. Diversos professionals alerten d’un augment de conductes de risc associades a dietes extremadament restrictives difoses en línia. Sota l’etiqueta de “benestar” s’amaguen missatges que perpetuen ideals corporals irreals i reforcen l’obsessió pel control del pes; aquest bombardeig pot contribuir a insatisfacció corporal i trastorns de la conducta alimentària.

Ara bé, demonitzar tots els creadors de contingut seria injust i contraproduent. Les xarxes també ofereixen una oportunitat extraordinària per a l’educació nutricional. La clau és promoure l’esperit crític de l’audiència i reforçar la presència de veus qualificades. Alguns col·legis professionals ja treballen per visibilitzar perfils acreditats i denunciar pràctiques enganyoses, ja que, en l’era digital, informar bé sobre alimentació no és només una qüestió de likes, sinó de salut pública.

Com pot el lector protegir-se davant la desinformació? Hi ha preguntes bàsiques que convé fer-se: la persona que dona el consell té titulació reconeguda? Cita fonts científiques fiables? Promet resultats ràpids i universals? La nutrició basada en l’evidència rarament ofereix solucions miraculoses; aposta per canvis progressius, personalitzats i sostenibles.