Aurelio Rojas, cardiòleg, alerta: «Hi ha persones que no saben que tenen malaltia coronària. En un sobreesforç, una placa es pot trencar»
Un missatge clar a l’inici de la temporada de running: és segur per a la majoria, però no per a tothom
El cardiòleg Aurelio Rojas / Xarxes socials
Mariona Carol Roc
Amb l’arrencada de la temporada de curses, reapareix una pregunta recurrent entre corredors novells i veterans: córrer maratons és dolent per al cor? La inquietud no és casual. Cada temporada coneixem algun cas dramàtic durant una prova de llarga distància, en què algun corredor cau fulminat de sobte i pateix una pèrdua de coneixement o, fins i tot, mor, i això alimenta la sensació de risc.
El cardiòleg Aurelio Rojas ho resumeix en un vídeo d’Instagram amb contundència: «Córrer maratons no danya el cor, però cal saber això abans».
El que diu la ciència
Rojas insisteix a separar mite i evidència. Segons explica, els estudis més sòlids, inclosos seguiments de fins a 10 anys en corredors habituals, són clars:
- No s’observa dany permanent en l’estructura ni en la funció del cor per córrer maratons.
- L’entrenament regular enforteix el múscul cardíac, millora la circulació i contribueix a reduir el colesterol LDL, és a dir, el «colesterol dolent», i els nivells de sucre.
- Per a la immensa majoria, córrer és una autèntica bomba metabòlica positiva.
«Córrer no és el problema», assenyala l’especialista. «El problema és no saber com està el teu cor abans d’exigir-li el màxim».
Aleshores, per què passen tragèdies?
Les morts sobtades en maratons solen tenir un origen comú: la malaltia coronària silenciosa. Persones sense símptomes previs poden tenir plaques de colesterol a les artèries del cor. Durant un esforç extrem, aquestes plaques es poden trencar i desencadenar un infart.
Rojas ho explica així: «Hi ha persones que no saben que tenen malaltia coronària. En un sobreesforç, una placa es pot trencar fins i tot en algú entrenat».
Tres perfils que s’han de revisar abans de competir
El cardiòleg insisteix que no es tracta d’alarmar, sinó d’identificar qui pot tenir un risc més alt. Segons ell, haurien de fer-se una revisió prèvia les persones que compleixin algun d’aquests criteris:
- Tenir més de 40 anys.
- Presentar factors de risc actuals o passats: hipertensió, tabaquisme, sobrepès o estrès.
- Tenir antecedents familiars d’infart precoç.
Per a aquests perfils, una prova d’esforç, un ecocardiograma i, en casos concrets, un TAC coronari poden ser determinants per evitar ensurts.
Córrer sí, però amb seny
El missatge final de Rojas és tan simple com contundent: «Corre. Entrena. Gaudeix. Però sigues intel·ligent».
La clau no és evitar les maratons, sinó conèixer el propi estat de salut abans de sotmetre el cos a un esforç extrem. Per a la gran majoria, córrer és una de les millors inversions en salut a llarg termini.
I, com conclou el mateix cardiòleg amb un gest de complicitat cap als corredors: «El teu cor t’ho agrairà durant molts anys. I tu i jo ens continuarem veient a la meta».
- Dos joves emprenedors donen una nova vida a l’històric bar Montemar de Manresa
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
- Una furgoneta de recollida de voluminosos atropella un home de 58 anys al carrer d’Àngel Guimerà
- El vincle passat i present de l’exfutbolista Bojan Krkić amb Montserrat
- La Primitiva deixa un premi de 792.825,58 euros a Sant Vicenç de Castellet
- Un home de 85 anys resulta ferit en quedar atrapat en un accident a la C-55, a Sant Joan
- Núria Fargas: «Els temps gloriosos de la televisió no tornaran, però a TV3 el públic encara ens respon»
- Albert Estiarte plega com a director de la Clínica Sant Josep de Manresa després de 23 anys al capdavant
