La banalització de les etiquetes diagnòstiques en salut mental

Cada vegada és més habitual sentir expressions com “soc TDAH”, “és Bipolar” o “té un TOC”, que no fan més que banalitzar les etiquetes diagnòstiques per assenyalar les persones que conviuen amb algun trastorn de salut mental.

La psicologia i la psiquiatria no començaren a considerar-se disciplines científiques fins a finals del XIX, per més que els éssers humans portem elaborant teories i hipòtesis sobre el funcionament mental de les persones des dels annals de la història coneguda.

Els anys 40 i 60 del segle passat, amb la finalització de la Segona Guerra Mundial i la introducció dels psicofàrmacs, van marcar clarament un abans i un després en la història de la salut mental.

La necessitat de tractar els traumes viscuts amb aquesta devastadora guerra i l’auge de la psicologia organitzacional en la cultura anglosaxona, especialment a la Gran Bretanya i als EUA, per millorar la productivitat en les empreses, varen ser l’inici de la professionalització dels psicòlegs com a professió especialitzada en les conductes de les persones.

Per altra banda, la introducció clínica dels psicofàrmacs, amb resultats notables en el maneig dels pacients psiquiàtrics, va comportar un nou paradigma a l’àrea sociosanitària de la medecina, fomentant la normalització a l'hora de patir una malaltia mental.

Pels voltants d’aquestes dates apareixen també les noves classificacions nosològiques dels trastorns en salut mental, tant en l'àmbit de psicologia (DSM) com en psiquiatria (CIE), que permetrien facilitar la comunicació precisa en el diagnòstic en determinades malalties entre aquests professionals de la salut mental.

La idea científica del diagnòstic mental no és altre que establir un punt de partida a mitjançant el qual es pogués investigar i ajudar als pacients a determinar les causes d’alguns comportaments o simptomatologies que pogués patir.

La tendència actual a la qual està arribant la nostra societat, a l'hora de posar una etiqueta diagnòstica al mig del front de determinades persones, ha provocat que en comptes de tenir només un nom que ens ajudi a identificar el problema que patim, per treballar-lo, massa vegades ha acabat generant estigmatització, rebuig i l’aïllament per part del mateix entorn.

El mal ús social i la simplificació amb què sovint es fa ús d’aquestes etiquetes, especialment a través de les xarxes socials, està provocant rebuig, infravaloració i, en molts casos, una devastadora devaluació personal per qui ho viu i ho pateix.

Un bon diagnòstic ha de servir per entendre i ajudar la persona, mai per definir-la ni limitar-la.

La meva experiència professional m’ha fet veure que moltíssimes persones diagnosticades amb trastorns de salut mental són infinitament més valentes del que mai ho serà gran part del seu entorn. Pot ser el que cal és estar-hi més al seu costat, acompanyant-los i remarcant els seus esforços per avançar, en comptes de ser-ne el botxí.

No ets una simple etiqueta. Ets una persona!!