Rosa Circuns, presidenta de l’associació ASFAM: "La mirada de la salut mental ha canviat, però l’estigma encara pesa al Berguedà"

Després de treballar vuit anys com a comissió, la Taula de Salut Mental del Berguedà es va constituir com a tal el 2024 generant una bona resposta de totes les parts implicades. La directora del sector sanitari del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Calaf, Roser Martínez, apunta que la consolidació de la taula de salut mental "posa en evidència les necessitats concretes i reals del territori amb la participació del món local".

En aquesta taula de salut mental, que es tracta d’un espai de treball col·laboratiu que impliquen els actors clau de l’àmbit de salut mental d’un territori concret, es coordinen tots els serveis i xarxes per tal de promoure una atenció integral i arrelada al territori.

Rosa Circuns és la presidenta de l’associació ASFAM, de familiars i amics de persones amb alguna patologia relacionada amb la salut mental. Per a ella, la seva presència a la taula "ha millorat la qualitat de suport que oferim i podem donar una resposta molt més ben coordinada amb els altres serveis".

Sensiblització del problema

El que més valora Circuns de l’evolució que ha tingut la taula és "la sensibilització que s’ha fet" de les malalties mentals, ja fos a través de tallers a instituts o bé amb altres actuacions que considera "clau". Tot i que reconeix que "la mirada de la salut mental ha canviat", opina que "l’estigma encara pesa al Berguedà", principalment per la seva ruralitat i mida.

De fet, posant d’exemple l’entitat que presideix a la capital del Berguedà, té actualment poc més d’una cinquantena de socis. Circuns creu que "en podrien ser molts més" pel volum de casos de persones amb patologies mentals, però considera que "encara hi ha gent que pateixen molt estigma amb aquests temes".

És justament el baix nombre d’habitants el que la directora del sector sanitari de la regió central apunta com a punt fort del Berguedà. "A la comarca s’ha fet una feina de col·laboració entre serveis molt important. En els territoris petits la comunicació és més directa", assenyala Martínez.

La coordinadora de servei de la Fundació Horitzó, Anna Mosoll, també forma part de la Taula de Salut Mental del Berguedà. Des del seu punt de vista, "en els darrers anys s’ha potenciat que els circuits que han de seguir les persones amb algun problema de salut mental siguin molt més senzills, una finestreta única per no marejar a la gent".

A Fundació Horitzó es dediquen principalment a l’acompanyament de persones amb patologia mental en temes assistencials i laborals. Una de les dificultats més importants que han detectat relacionada amb el Berguedà és el transport, "hi ha persones que no troben feina perquè no hi podrien arribar perquè o bé no tenen carnet de conduir o no tenen vehicle privat i el transport públic no és una alternativa realista a tenir en compte en la majoria de casos".

Foment de l’autonomia

La meta final d’aquesta entitat és que els usuaris siguin els més autònoms possible, "fem acompanyament en un moment concret de la vida d’aquestes persones, però no per sempre", explica Mosoll. Sobre aquest aspecte, Martínez destaca que des de Salut "intentem empoderar a la persona amb el maneig i coneixement de la seva malaltia mental".

Victòria Biarnés, treballadora social del CSMA Berga i Mònica Puigpiquer Divins, treballadora social del CASD Berguedà i l’Hospital de Dia de Salut Mental, de la Fundació Hospitalàries Martorell assenyalen que aquest fet també pot comportar dificultats com "una menor accessibilitat als serveis i recursos especialitzats, fet que sovint obliga a fer derivacions fora de la comarca".

Tot i això, tal com apunta Dr. Otto Silgado, coordinador dels Serveis de Salut Mental d’Adults del Berguedà, de la Fundació Hospitalàries Martorell, hi ha hagut una evolució "molt significativa i orientada a enfortir el model comunitari" que es fonamenta sobre tres pilars principals: l’increment de recursos comunitaris, el reforç de la coordinació assistencial i la sensibilització social.