Neus Martí, supervivent de càncer: "Ens han ensenyat a fugir del dolor, però mirar-lo ens transforma"

Per a Neus Martí la base de l’existència és "estar envoltada de bones persones, encara més durant una malaltia. Tenir cura de l’altre és, al final, el que cura i si els metges poguessin receptar ‘necessites amor’ moltes malalties s’acabarien". Aquesta tribu, com l’anomena ella, s’ha fet molt gran des que l’octubre del 2024, després d’una biòpsia, la van informar que patia un càncer de mama "rar", un Phyllodes maligne amb forma de fulla. Neus Martí ja havia vist morir el seu pare, de càncer, i com la seva mare era diagnosticada, també de càncer de mama. En aquest viatge de guariment que va iniciar aleshores i en el qual continua immersa i que l’ha transformada profundament, la creació hi ha jugat un paper essencial. Neus Martí sent interiorment que aquest projecte "volia ser nascut i jo he fet, simplement, de canal".

El compte de Neus Martí a Instagram es diu La filla de les flors. No és casualitat. Forma part d’una nissaga de jardiners i floristes -Jardineria Martí i Flors Martí, de Vila-sacra- i, malgrat no haver seguit les passes en aquest món -és logopeda especialitzada en neurorehabilitació en ictus- les flors sempre han estat presents. També el dia que anava a fer-se la biòpsia quan, en una cafeteria, va conèixer la florista i artista Anna Pol qui, després d’escoltar els seus temors, li va regalar una flor i li va demanar que, un cop tingués els resultats, l’anés a veure de nou. Ho va fer. Més endavant Martí li demanaria que li dibuixés una peça amb dues tetes i amb una fulla en el pit esquerre, el que li ha quedat afectat. "Això era per a mi, no per compartir, sinó per recordar d’on venia", diu. Al final, però, aquesta il·lustració llueix a la coberta d’El cor de les meves tetes. No és l’única del projecte. També la seva mare, florista i pintora, va saber plasmar la seva nena interior per recordar-li que "mai és tard per començar de nou".

Imatges premonitòries

La història, però, arranca molt abans. Quan la mare va rebre el diagnòstic de càncer -la seva àvia materna, també- allò va empènyer Neus Martí a fer-se una mamografia tot i que encara no li tocava per edat. No va sortir res, però dos mesos després es va trobar un tumor gegant rere el mugró. Aquells dies tenia un viatge programat a Màlaga i se n’hi va anar, però quan estava davant la catedral, La Manquita, va adonar-se que al monument li faltava una torre. "Això em va fer reaccionar", recorda i, de tornada, va adreçar-se al metge de capçalera que la va enviar urgent a l’Hospital Trueta, a Girona. Així va saber que patia un tumor mamari poc comú. Li van practicar una mastectomia i li van extirpar el pit esquerre. Abans, però, se’n va voler acomiadar amb una festa, un gest que, diu, li va anar molt bé.

També la va ajudar l’art i, sobretot, l’escriptura. Feia quinze anys, explica, que escrivia relats, arran de la mort del pare. "Això em drenava molt", admet. Els relats, però, no els compartia fins que "em vaig adonar que o ho feia o estava perduda. Era compartir com em sentia i saber que això no era només meu". Neus Martí és del parer que "s’ha de perdre la por de parlar-ne, això, a mi, m’està guarint molt" tot i ser conscient que s’exposa "des de la vulnerabilitat, no des de la fortalesa, tot i que també hi és". El primer relat el va llegir en públic durant la festa de comiat de la teta. Allà també va explicar que uns dies abans se li havia trencat un test i que tots aquells bocins la representaven simbòlicament i que necessitava que el tornessin a muntar. És l’anomenat Kintsugi, una tècnica japonesa de reparació emocional: "Quan ens passa alguna cosa que ens trenca, cal tornar-la a muntar peça per peça entenent que cada cicatriu, en el fons, és un signe de fortalesa i un aprenentatge. El més important és no tenir por de trencar-nos, perquè saps que tornaràs a remuntar". Lamenta que "vivim en una cultura que ens ha ensenyat a fugir del dolor, però mirar el dolor és el que ens transforma per bé". Per tancar el cercle, el dia de la presentació a Girona, va posar l’última peça que mancava del test, casualment en forma de cor, i el van omplir amb una planta amb flors.

La malaltia ens fa ser sinceres amb nosaltres mateixes: tens l’opció de mirar-te al mirall i treure’t capes i màscares o no mirar-ho"

"La Neus que va començar aquest procés és morta. Ho sento així, és un renaixement", confessa tot afegint que "la malaltia ens fa ser sinceres amb nosaltres mateixes: tens l’opció de mirar-te al mirall i treure’t capes i màscares o no mirar-ho". Ella ho ha fet i la transformació ha estat absoluta, també en la seva faceta professional com a sanitària: "Ara veig molt diferent el pacient. Quan tu no hi has passat, és complicat saber què sent, només t’ho pots imaginar".

Publicar El cor de les meves tetes ha estat possible gràcies a un micromecenatge, però també Martí ha comptat amb la complicitat de l'escriptora Anabel Gardell, de Capmany, que li ha fet de mentora literària i de l’escriptora Núria Esponellà, també supervivent de càncer, amb qui va fer un taller d’escriptura i que ha acabat fent el pròleg. Escollir la Clínica Girona per fer la primera presentació no és casual, ja que aquest ha estat un escenari que l’ha marcat, a ella i a la seva família. "Hi he estat com a cuidadora, com a treballadora i ara hi he tornat per tancar el cicle, la Clínica és casa meva", assegura. Tot i que actualment treballa en un hospital d’atenció intermèdia a Girona, amb la Clínica, admet, "no he tallat el cordó umbilical, em venia de gust parir el llibre allà".

El ioga, l’altre suport

Un altre element que l’ha ajudat a tirar endavant ha estat practicar ioga. De fet, el tumor se’l va detectar quinze dies després d’iniciar la formació per ser mestra de ioga. És així com comença el llibre, amb ella fent meditació, el moment en què s’encara "amb el monstre". "El ioga és el que m’ha arrelat, fins i tot en moments de molt dolor m’he sentit molt acompanyada, potser estava sola, però era una cosa molt més poderosa. Això és fe, al final, és confiar en la vida".

Subscriu-te per seguir llegint